drames rurals

EN MET DE LES CONQUES
En Met vivia en la casa de les Conques, mare i filla. La mare viuda, vella i malcarada i la filla, fadrina de 30 anys, lletja i sense xicot. No se sabia res del pare de la criatura, el van batejar d’amagat. Totes les mares apartaven a les seves criatures d’aquell nen i aquest es va acabar acostumant. Era rebutjat per tothom, no va anar ni a estudi ni va aprendre ofici. Esva morir l’àvia. En Met es va fer alt i prim. Era la bestiola que feia por a la canalla, les mares amenaçaven a les criatures dient que si no es portaven bé, se les enduria en Met. A la mare li continuaven tenint mania, a ell ja no. Va anar un predicador al poble i en Met va anar a escoltar-lo. Parlava de la vida, de l’arbre del bé i el del mal, del cos i l’ànima, etc. Tothom va marxar, ell es vaquedar assegut. Durant tota la quaresma, el predicador va explicar la vida de Jesús, en Met va anar tots els dies. Quan van acabar els sermons del predicador, van començar les funcions de setmana santa. En Met no anava a casa ni a dinar ni a sopar i la seva mare el renyava. En Met volia veure la processó, sempre hi havia esquenes que no el deixaven avançar cap endavant per veure-hi millor. EnRufic, un taverner, portava la imatge del Salvador, ja que el seu fill es va salvar. A en Met se li va fer molt llarga la processó, a més, estava incòmode perquè li clavaven un colze a les costelles i tenia l’esquena xafada. Quan es va acabar la setmana santa, en Met notava que li faltava alguna cosa, però no sabia el què, plorava. Va veure que a l’església també podia anar-hi encara que no fossetmana santa. En l’església estava tranquil, s’hi passava el dia i la nit. Ell va sentir crits, era la seva mare. Estava malalta perquè com ell no havia sopat, s’havia menjat ella tots els bolets. Li va dir que li fes aigua de malves, però no en sabia. Li va ordenar que anés a buscar al metge. No li contestaven i va tornar a casa. La mare li va dir que tornés a buscar al metge. Li van dir que aquestestava malalt i que aniria al dia següent. Al dia següent la dona ja estava morta. Va quedar com un exemple de que mal anar no pot durar. Vivia de les restes que havia deixat sa mare. Hi havia nits que tossia molt. Una tarda estava dormint sota un arbre i va veure a Jesús. La pluja el va despertar. Va decidir que seguiria a en Jesús. Va anar a casa, va eixugar una mica la roba i va començar acaminar. El camí va ser dur. Va caure a terra, en un toll. Es va donar un cop. Li feien mal les cames, tot li feia mal. Va aconseguir seguir. Va caure dins d’una cova. Notava fredor. Recordava baralles entre la mare i l’àvia. Sentia un ocell, el rossinyol. Es trobava molt malament. A sobre seu veia un tros de cel. Veia a Jesús caminant per un pont de cristall. Molts àngels baixaven del cel. Una parellad’àngels petits van agafar a Jesús i se’l van emportar. En Met va cridar però la bombolla (cel) es va començar a esquinçar. També ma marxar la lluna. Va durar viu 2 dies més. Un caçadors van trobar el cadàver, ple d’excrements de ratpenat i de sargantanes i dragons. El peroné i la tíbia estaven trencats per la meitat.
IDIL·LI XORC
Captaires professionals baixaven per la carretera. Eren pobres.Casi tots eren vells. Al davant de tot anava la Gonya. A primer rengle hi havia els captaires més antics, La Xica Llosca i En Queló (25 anys). A prop d’ell, el Nen del Bec (80 anys), que tenia diners i feia de captaire per costum, no per necessitat. El miraven malament i el ceguet de Pla de Juli li deia les coses clares, i per fugir, ell i el seu nét, En Jaume, empenyien el bastó travesser. Tambéhi havia la Conilla i la Llúcia, dos velletes que eren consogres. No servien per a res, però eren molt treballadores. Sempre discutien. Van veure el Tit (Josep) (60 anys) i la Laia (53 anys) asseguts junts i la Llosca, la Farriola, el Nen del Bec, la Marfuga i el Gravat els van començar a dir coses. Només el ceguet de Pla de Juli els va defensar. En Tit i la Laia eren fadrins, ell de jove va...