Drets Civils Als Eua

1.- INTRODUCCIÓ CONTEXTUAL: LA SITUACIÓN DELS NEGRES ALS EUA FINS ALS 60’
Des del 1607, els africans van ser venuts i transportats per ser esclaus al sud dels Estats Units. Això es va estendre fins el segle XIX, quan la importació d'esclaus va ser declarada fora de llei tot i estar èticament en davallada. Tanmateix, això no implicà l'erradicació de problemes com la segregació racial, com tampocel tràfic il·legal d'aquests. Precisament, la segregació serà recolzada per les famoses lleis de Jim Crow, promocionant l'apartheid, a la vegada recolzades pel grup racista Ku Klux Klan.
Les lleis de Jim Crow eren les lleis estatals i locals als Estats Units promulgades entre 1876 i 1965. Es tractaba d’un mandat de facto segregacionista en totes les instal·lacions públiques, sota el lema Separatsperò iguals; aplicades a negres i altres grups étnics no blancs als Estats Units. Alguns exemples de les lleis de Jim Crow són la segregació en les escoles públiques, llocs i transport públic; la segregació en els restaurants i banys, ja que existien banys per als blancs i banys per als negres. Aquestes lleis també es van aplicar dintre de l'exèrcit. Les lleis de Jim Crow van ser derivades delscodis racials de 1800 i 1866, que també havien restringit els drets civils i les llibertats civils dels afroamericans. També van prohibir el matrimoni entre gent de diverses races. De vegades, però, es va passar per alt el servir a diferents races, en alguns restaurants, sota el mateix sostre. Les corts van procurar estendre aquesta mateixa doctrina a escoles i altres programes. Tot promocionantl'estatus de segona classe del poble negre o afroamericà
La situació desesperada dels afroamericans del sud, on encara existía una esclavitut parcial en virtud de les lleis de Lincoln al 1860, a banda de fer-los fugir, va provocar una gran immigració a inicis del segle XX, cap al nord, en part gràcies a la indústria automobilística a l'entorn de Chicago. Tot això, combinat amb una creixent elitintel·lectual i cultural d'afroamericans lliures, els va conduir a un fort moviment per lluitar contra la violència i la discriminació que patien.
Les dècades següents l'economia dels Estats Units va creixer de manera sostinguda. El moviment dels drets humans, encapçalat per diversos afroamericans prominents, com ara Martin Luther King s'oposà a la segregació i la discriminació racial i culminà ambl'abolició de les Lleis de Jim Crow. Després de l'assassinat del president Kennedy el 1963, s'aprovà l'Acta dels Drets Civils el 1954. Les lleis de Jim Crow es van anul·lar per la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de drets electorals de 1965.

2.- L’INCIDENT ROSA PARKS I LA VAGA D’AUTOBUSOS
1 de desembre de 1955, a Montgomery, Alabama. Com cada dia a l'autobús del poble hi ha preferènciaperquè les persones blanques s'asseguin si va ple. Lògicament, tothom va estar d'acord aquell matí quan el conductor va manar aixecar-se als negres que hi havia asseguts, perquè l'autobús anava ple i hi havia blancs que no es podien seure.
Però no tots ho van fer. Una activista negra anomenada Rosa Parks, va refusar el suggeriment/amenaça del conductor, de deixar el seu lloc a un blanc. Per això,immediatament va ser arrestada, jutjada, i declarada culpable. Va ser empresonada per desordre públic.
Algunes membres del Consell Polític de Dones van proposar aquell mateix dia de fer un boicot, i van demanar a Martin Luther King, ja localment molt conegut, que liderès aquest moviment. El 5 de desembre, a una trobada massiva a l'església baptista Holt Street, al mateix poble, es formal'Associació pel Progrés de Montgomery (MIA) i King n'és el primer president. Com a discurs d'obertura de l'associació, aquest aprofita per anar difonent que un boicot contra l'autobús de Montgomery s'ha organitzat, com a acte de protesta per l'acte de què Rosa Parks avia estat víctima. Unes de les paraules més famoses aquell dia van ser: "No tenim una altra opció que la protesta. Han estat molts anys de...