Drets del detingut

ELS DRETS DEL DETINGUT

LA DETENCIÓ

• INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

• EL DRET A LA LLIBERTAT

• ELS MOTIUS DE LA DETENCIÓ
PENALS
PER DELICTES
NO PENALS

• VARIETAT DE DETINGUTS
MENORS
EXTRANGERS
EXTRADICIÓ
EXPULSIÓ
IDENTIFICACIONS
MILITARS

• AFORATS

• SUPOST NO CONSTITUYENT DE LA PRIVACIÓ DE LLIBERTAT

ELS DRETS DEL DETINGUT

• GARANTIES DE LADETENCIÓ

• ELS DRETS DEL DETINGUT

• TRACTAMENT DEL DETINGUT A LES DEPENDÈNCIES POLICIALS

• PROCEDIMENT D’HABEAS CORPUS

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

La existència de l’home ha estat marcada per la organització social que li ha permés evolucionar més ràpit.
De tota la vida, l’home a dominat el regne de la natura, modificant-la i aprofitant els seus recursos. I de fet, va ser a partir del’aprofitament dels recursos d’aquesta, amb els primers excedents, que l’home va començar a comerciar. El comerç implicaria riquessa i per diversos motius, uns que tenien menys robaben als altres que en tenien més.
Aquest i altres conflictes van crear la necessitat de crear normes de convivència per garantir una certa pau social i una millor qüalitat de vida. Per aplicar aquestes normes (queposteriorment esdevindrien el Dret) es crearen òrgans executius que donarien peu a les primeres “policies”.
Les normes es feien cumplir de forma coactiva, es a dir, en cas d’infracció hi habia ua repressió a l’infractor.
La aplicació de les normes era molt diferent a les que s’utilitzen en l’actualitat, sobretot perquè abans les normes eren favorables als interessos d’una minoria que acaparaba la majorpart de la riquessa.
L’abús d’aquest poder portà a la revolta dels pobles, essent la més important d’aquestes la que culminà el 14 de Juliol del 1789 amb la Pressa de la Bastilla, a la Revolució Francesa. Aquesta revolució finalitzà amb la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà per part de l’Assemblea Nacional Francesa, que juntament amb la Carta Magna anglesa i la Declaraciód’Independència nordamericana van fonamentar la Declaració Universal dels Drets Humans, per la Assemblea de les Nacions Unides l’any 1948.

EL DRET A LA LLIBERTAT

Un cop comprés el concepte del Dret, cal adonar-se que entre els molts que existeixen en podem diferenciar els Fonamentals de la resta de Drets.
Els fonamentals son els que fan referència a les necessitats humanes més bàsiques, com la Vida i laIntegritat física, la Llibertat, la Igualtat davant la llei, Dignitat, Honor, Lliure Pensament... i de tots ells, la Vida és l’unic amb el que no es pot coaccionar (no hi ha pena de mort), pel que significa que la Llibertat, és el Dret Fonamental bàsic més important amb el que la Llei pot castigar.
La privació de la Llibertat vé recollit a la Declaració dels Drets Humans, que en el seu art. 3 diuque tot individu té dret a la vida i a la llibertat.. i en el art. 9 ja fa referència al fet que cap persona podrà ser arbitràriament detinguda, presa o desterrada. Els arts. 10 i 11 de la mateixa Declaració, fa especial esment al dret de presumció d’innociència, al judici públic just i al lliure exercici dels seus drets i obligacions.
La norma bàsica a l’Estat Espanyol és la Constitució i enaquesta matèria en el seu art. 17.1 reconeix el dret a la llibertat a excepció de la observància de l’establert per llei en els casos i formes previstos per aquesta. Per tant la llei pot permetre la privació de llibertat i els casos i la forma prevista, segons l’art. 81.1 de la Constitució Espanyola, els desenvoluparà una Llei Orgànica.

ELS MOTIUS DE LA DETENCIÓ

PENALS (PER DELICTES)
La detenciópot efectuar-se pels agents de l’autoritat (policies) en els cassos que l’infractor cometi fets punibles segons el Codi Penal (10/1995). Aquests poden ser categoritzats en dos grups, els Delictes i les Faltes i els supostos es troben també recollits als art. 490, 492 i 495 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. A efectes d’identificació (art. 20.2 de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana...