dsad

 En primer lloc, l’autor parla sobre la gran crisi actual que ha abraçat a les grans potències mundials, inclús ha repercutit més que el crack de 1929. Per a descriure’ns aquest declivi econòmicl’autor es trasllada a teories passades que s’utilitzen en el present. Comença parlant de Keynes, explicant els inconvenients dels sistema i la seu model econòmic (si baixa la inversió, baixa lademanda, això crea bombolles especulatives que produeixes un augment en el preu del mercat que el considera la cúspide del boom). També exposa la teoria de Say (Keynes està en contra d’ella), l’ofertacrea la demanda. I finalment, desemboca comparant a Keynes amb els neoliberals, aquests volen que l’Estat no intervingui en el mercat i els preus siguin flexibles. Encara que aquestes teories lescompara amb el keynesianisme també explica la teoria de Marx, els diners es canvien per materials i es venen per un major preu. Açò pot desembocar en una crisi si la demanda baixa. És una centralització deles mercaderies per part de les grans empreses. Després d’aquestes teories, l’autor explica la crisi de 1970 on a partir d’aquest moment es va començar a especular amb el capital. On va donar agrans deutes sense aprofundir en eixes fins a la crisi financera de 2007. En aquest any EEUU, la màxima potència, ha creat deutes on per intentar solucionar-les crea una gran inversió fictícia., i això hacreat que Xina es faja també una de les grans potències a causa de les seues exportacions.
En segon lloc, John Bellamy Foster indaga sobre un col·lapse ecològic a causa del calfament global. Amés d’això, aquest problema també es deriva d’altres factors com l’extinció d’animal, la contaminació, la sobreexplotació dels materials primaris i animals etc. Afirma (amb el recolzament decientífics) que el canvi mediambiental serà catastròfic si seguim emetin grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle això és fa de notar amb el fusió de les capes de gel. També inserta als economistes...