Duopoli De Stackelberg

MICROECONOMIA
Duopoli de Stackelberg 
A l’any 1934, Stackelberg va enunciar un model de duopoli dinàmic en el qual es podia observar que les diverses decisions no es prenen d’una manera simultàniasinó que es prenen de manera seqüencial.
Per entendre millor el que explicava Stackelberg  en el seu model, direm primerament que ell enuncia el cas de dues empreses, aquestes decideixen competirentre si, per culpa de les diverses exigències del mercat, per una quantitat demanda pels consumidors.
En aquest tipus de competència situada en un duopoli (forma d'oligopoli en la qual existeixendos productors d'un be o serveis en un mercat) sempre es donarà el cas que una d'elles prengui la decisió d’actuar primerament i anticipant-se a la competidor, per tant començarà per decidir primerquan i quant produirà. Aquesta situació comporta que aquesta primera empresa jugarà primer i que es coneixerà d’ara endavant com a l’empresa “capdavantera”.
Per altre costat, no ens hem d’oblidar del’empresa que actuarà i decidirà posteriorment. Aquesta segona empresa, que jugarà en segon terme se la coneix o defineix amb el nom de “seguidora”
L’empresa seguidora que acabem d’anomenar hauràd'analitzar la producció de la empresa capdavantera, per a tal d’observar quant va a produir. De totes maneres la demanda total del mercat es repartirà entre les dues empres, sent la quantitat major dedemanda proveïda per el l’empresa capdavantera i la resta de demanda, coneguda com a “demanda residual” la que proveirà l’empresa “seguidora”.
Per a fer més aclaridors aquests conceptes donarem unexemple clar d'aquest cas. Podria ser el cas, centrant-nos en l'actitud comercial seguida per moltes empreses d'automòbils, com podrien ser Ford o Chrysler, que seguirien a General Motors en determinatsmoments de la història de la indústria automobilística.


Per a poder desenvolupar aquest tipus de competència de Stackelberg, es tenen que establir una sèrie de supòsits, que s’explicaran a...