Economia Mundial Apuntes

ECONOMIA MUNDIAL

19.02.2009

TEMA 1: La globalització

1- Els resultats de la globalització.

1) Salut i la malaltia, la sida. Informe de l’ONU sida, 40 milions de persones infectades de sida anualment; 4 milions de nous malalts anualment. El 60% dels malalts viuen a l’Àfrica negra (sudsahariana), només un milió rep tractament mèdic. Tractar-se contra la sida és molt car,perquè els comprimits estan sotmesos a la llei de patents (dret de patent, venda en exclusiva i durant els 20 anys, màxims beneficis). Interès dels laboraltoris farmacèutics com Glaxo-Smith-Kline (segon laboratori) i Boheringher imelhim, en contra de milions de persones (OMC pressiona a la Índia per augmentar el nombre d’anys de les patents, pressions polítiques).

2) Salaris al món: hi ha 700 milionsde persones treballadores els ingressos de les quals no arriben al dòlar diari, 1.000 milions reben 2 dòlars. 2.700 milions de persones (41% de la població mundial) es veu obligada a sobreviure entre 0.7 i 1.4 euros diaris; mentre que les 20 persones més riques del planeta, tenen una fortuna equivalent al què tenen 500 milions de persones.

Warren Buffet, l’home més ric del món, es dedica aespecular amb cereals, té un fortuna de 62.000 milions de dòlars; en va concedir 4.000 milions a la banca de Nord-Amèrica (i el tenen com a benefactor de la humanitat).

Bill Gates, processat per violar les lleis anti-monopolis, monopoli software, crea empreses filials que diversifiquen el mercat, però que són seves. Té enginyers de la Índia, si la Índia ha d’accedir, ha de pagar la patent i laÍndia paga la patent i l’ensenyament.

3) La fam, cada dia moren 60.000 persones al planeta, tot i que sobren aliments. El principal problema és de distribució. Què fer? Els camperols volen trobar la sobirania alimentària per a no dependre dels altres i poder transformar els conreus. L’ONU ha calculat que per acabar amb la fam es necessita “crear un fons d’emergència” de 50.000 milions de dòlarsanuals.

- El consum d’aigua a EUA i Canadà és de 550 litres diaris, es pot justificar perquè hi ha els grans llacs, la font més gran d’aigua dolça. Europa consumeix 350 litres diaris, en el cas espanyol, 200 litres. En canvi, a l’Àfrica subsahariana, 8 litres d’aigua per persona i dia.

24.02.2009

2- El comerç internacional.

Tendeix a augmentar, sobretot a partir de la SegonaGuerra Mundial. Hi ha tres raons:

1) Rebaixa de les aduanes i descens dels aranzels, a més de polítiques lliurecanvistes enfront les proteccionistes de segles anteriors. Figura del GATT com a abolidor d’aduanes i predecessor de la OMC, degut a tot això, hi ha hagut un augment dels intercanvis internacionals.

2) Actuació de les empreses transnacionals, que exploten les primeres matèries en unpaís, les manipulen en un altre, els residus són tractats en un altre i així successivament amb totes les parts del mètode productiu. Generen comerç internacional però, alhora, intraempresarial. El 30% del comerç d’EUA és d’aquest tipus.

3) Diferenciació de producte: els consumidors són suficientment crítics com per escollir productes específics segons la nostra voluntat.26.02.2009

L’alternativa al comerç internacional debastador d’aquests moments és el comerç just.

Els preus al tercer món són infravalorats. La transformació cap al lliure canvisme on les duanes protegien la producció industrial, sobretot en fases inicials. Tots s’han industrialitzat a base de proteccionisme, per augmentar i desenvolupar la indústria, per exemple a Catalunya que desenvolupa eltèxtil, i que després va produir el seat 600.

Ara amb OMC, es vol el lliure canvisme, ho promou, però en termes sensibles, hi continua havent proteccionisme, com les polítiques agrícoles del PAC.

Segon drama, les polítiques comercials.

Gairebé tots els països de la Unió Europea tenen convenis comercials amb les seves ex-colònies d’arreu del món.

Acords sobre els preus i la protecció...