Ecumenisme


Apunts d’Introducció a l’Ecumenisme
[Escribir el subtítulo del documento]




Alumne: Pablo Valenciano Sanz
Professor: Dr. D. Antoni Matabosch i Soler
ISCREB
Curs 2013-2014

I PART: LA HISTÒRIA DE LES DIVISIONS CRISTIANES

Raons profundes que expliquen aquestes divisions

Les divisions que han tingut lloc entre els diferents grups cristiansprovenen de dues formes d’entendre i comprendre el cristianisme.
Hi ha un corrent des del començament del cristianisme que posa l’accent en els elements més personals, espirituals, i puritans. Dintre d’aquest corrent, hi ha un seguiment de l’esperit pentecostal. Es vol una Església més lliure i sense lligams institucionals. L’altre corrent posa uns altres accents que es centren més en la instituciócomunitària i de continuar el sentiment, pràctica i la tradició dels anteriors. Per tant, provoquen una Església més Institucional.
Un altre element tenir en compte és la teologia de les mediacions: Hi ha corrents cristianes que insisteixen en la relació directa de la persona amb Déu, que no creuen en les institucions eclesials. Al costat d’aquest corrent, n’hi ha també un altre catòlic on hisón presents els ortodoxes i anglicans. En aquest corrent, es parla més de sagraments i de que existeixen unes relacions que faciliten el contacte de les persones amb Déu.
Un tercer element seria la forma de posar l’accent d’una manera diferent en diferents elements de la fe i la litúrgia entre les esglésies de tradició ortodoxa, catòlica i anglicana, donant lloc a nous moviments i ordresreligiosos però dintre de la mateixa comunitat. En canvi, les esglésies procedents de la Reforma de Calví creen una nova identitat eclesial i tenen menys interès per l’eclesiologia.

Dins l’Església, podem marcar tres grans moments de divisió:
Segle V: primera escissió, conseqüència del Concili de Calcedònia, d’on sortiran les esglésies ortodoxes orientals o pre-calcedonianes.
Segle XI: divisióentre Occident i Orient.
Segle XVI: divisió dintre d’Occident entre el nord i el sud.

La divisió del segle V

Després del concili de Calcedònia (451), quatre esglésies començaran un nou camí:
L’Església de Síria (d’Orient Mitjà)
L’Església Copta: l’immensa majoria de cristians que viuen a Egipte
L’Església d’Etiòpia. en un primer moment, pertanyia a l’Església Copta però despréss’independitza.
L’Església d’Armènia, a l’actual estat d’Armènia i també a Turquia

Al concili de Calcedònia es proposa una fórmula per entendre Jesús: Jesús és una persona i dues natures. La majoria d’aquestes Esglésies (excepte la copta) no eren parlants grecollatins i, per a ells, dues natures significava dues persones. Rebran el nom de monofisites (de mono = un, una, i de physis = natura). Peraquesta raó, iniciaran un camí. Des del Concili Vaticà II, hi ha hagut diàlegs i acords ecumènics amb aquestes Esglésies que han propiciat l’acostament. Actualment, s’afirma que unes i altres tenim el mateix concepte sobre Jesucrist: que és DÉU i HOME. Aquesta divisió del segle V, com veiem, va ser per causes teològiques.

La divisió del segle XI: les Esglésies Ortodoxes

No pertanyen al grup deles orientals. Sorgeixen fruit d’una divisió que té lloc més tard, al segle XI.
El cristianisme es va desenvolupar tant a Occident (Roma) com a Orient (Constantinoble). Això generarà tensions entre ambdós per diferents causes polítiques, socials i religioses, que es veuran agreujats per les Creuades, quan es conquereix Terra Santa). Per tant, la separació entre els ortodoxos i elcristianisme té causes molt complicades. Un fet culminant de l’escissió es va produir amb les excomunions mútues entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma. La causa principal de la separació és la no obediència al Papa de Roma.
Moltes esglésies dependents de Roma durant els segles VII-VIII-XI van estar sota el domini islàmic. Les esglésies d’Orient i Occident va arribar un moment que no...