Educacion Fisisca

[pic]










TEMA 1.- LA RESISTÈNCIA
La simple activitat que realitza una persona en un dia qualsevol necessita una capacitat que possibilite l'adaptació a tots els canvis de ritme que en ella es manifesten, i és esta capacitat el que s'anomena resistència.
Per tant es pot definir la resistència com la capacitat psicofísica de la persona per a resistir la fatiga. S'entén perpsíquica la capacitat amb què una persona s'obliga a suportar una càrrega d'entrenament sense interrupció el major temps possible i física serà la capacitat de l'organisme o part d'ell per a resistir la fatiga.
Qualsevol activitat quotidiana requerix un cert grau de resistència, per tant, la d'un esportista ha de ser major si a més ha de suportar entrenaments i competicions.
 Factors que influïxen:❑ Tipus de fibres: El tipus de fibra, per la seua composició intracel·lular, condiciona el temps que pot estar contraient-se i allargant-se. Les de tipus I, al tindre més quantitat de mitocondries, poden estar més temps contraient-se, encara que ho facin amb menor velocitat.
❑ Vies d'obtenció d'energia: La via que major temps pot estar actuant és la via aeròbica, que obté l'energia apartir dels àcids grassos.
❑ Els enzims que intervenen: Quant nombre més gran i més resistents siguen els enzims aeròbics de l'esportista, major temps podrà mantindre's en acció.
❑ Paràmetres cardiovasculars: La millor absorció d'oxigen, capilarització, transport de l'oxigene, intercanvi gasós, unit a un cor amb major llum intraventricular, produïx millors resultats de resistència.
❑Velocitat base: La millor velocitat base, unida als altres factors de la resistència, hac en què l'atleta recórrega una distància llarga en menor temps.
 Tipus de resistència:
Resistència Aeròbica
. És la capacitat de mantindre un esforç de mitjana intensitat durant llarg temps. Este tipus d'esforç es realitza en presència d'oxigen. L'oxigen que necessiten els músculs per a la seua activitat provéen la seua major part de què prenem de la respiració, sense necessitat obtindre-ho de les reserves del nostre organisme. No es produïx un deute d'oxigen.
Resistència Anaeròbica
. Capacitat de mantindre un esforç d'alta intensitat durant el major temps possible. Hi ha un predomini dels processos anaeróbicos sobre els aeròbics, per la qual cosa es produïx un deute d'oxigen proporcional al major omenor predomini dels processos anaeróbicos.




 

Desenvolupament de la resistència:
Aeróbica:
La carrera és el tipus d'exercici habitual més efectiu. Pot haver-hi exercicis continus com la carrera contínua, el fartlek, etc. I exercicis fraccionats com interval ‘training', entrenament en circuit, etc.
Hi ha altres mitjans de desenvolupar la resistència, com pot ser l'exercici físicsistematitzat, des dels més globals, en els que intervinga tot el cos, als mas analítics en què només intervinga un segment corporal. Hem d'atindre'ns a una sèrie de normes:
Que no existisca recuperació entre exercicis, cal encadenar uns amb altres.
Alternança muscular d'un exercici a un altre a fi que no es produïsca una fatiga localitzada en un múscul determinat.
Adequar els exercicis al tipusde resistència que vullguem desenvolupar; per a la resistència aeròbica exercicis de baixa intensitat, per a l'anaeróbica d'alta intensitat.
Anaeróbica:
Exercicis d'alta intensitat. No són habituals esforços continus, els discontinus entre 15 segons i 3 minuts repetits entre 10 i 6 vegades respectivament, i amb períodes de descans insuficients per a aconseguir la recuperació. Exercicis de moltalta intensitat i repetits poques vegades. Esforços discontinus de 15 segons a 1 minut, repetits entre 5 i 2 vegades respectivament, amb amplis períodes de recuperació per a poder respondre al següent esforç, sense arribar recuperació total.
Els dos tipus de metabolisme estan presents en qualsevol tipus d'esforç, fins en un marató que pot paréixer totalment aeròbic està compost d'un 98% aeròbic...