ejemplo texto argumentativo

TEXT ARGUMENTATIU

Fa uns quants dies, a la secció de cartes dels lectors de La Vanguardia, se’n va publicar una del senyor Àlex Gili Fabregat que duia el títol d’«Esencia de mujer». El senyor Giliexpressava el seu desacord amb un comentari d’un redactor sobre la pel•lícula del mateix títol, una pel•lícula a la qual el senyor Gili trobava diverses qualitats, començant per les actuacions d’AlPacino i Chris O’Donnell. Acabava dient: «No estic d’acord amb la qualificació atorgada a la pel•lícula ni amb moltes qualificacions i comentaris realitzats anteriorment sobre altres pel•lícules, comara Forrest Gump, que quan es va estrenar a la televisió va rebre dues estrelles i dos anys després en va rebre tres i un comentari més d’acord amb la qualitat que tenia. Sembla que a mesura que estornen antigues, milloren. És una opinió personal.»
Personal i encertada, perquè és exactament la irònica veritat: «a mesura que es tornen antigues, milloren». I no tan sols les pel•lícules. A lesobres literàries, musicals, plàstiques i arquitectòniques els passa si fa no fa el mateix. Hi ha novel•les que quan es publiquen són disseccionades sense pietat més amb una serra mecànica que no pas ambbisturí, i amb el pas dels anys se’ls reconeixen les virtuts que se’ls van negar d’entrada. Quan Gaudí va acabar La Pedrera, els dibuixants de la premsa barcelonina es fotien de les formesarrodonides de la façana de l’edifici i el presentaven com un aparcament de zepelins, tot plegat amb la connivència dels plumífers d’upa que discrepaven d’un edifici que s’ha acabat convertint, juntament amb laSagrada Família, en la Meca de tots els turistes «culturals» que passen per Barcelona.
«Ja no fan pel•lícules com les d’abans.» És una frase que tots hem sentit moltes vegades. Ja la sentia depetit, durant els anys seixanta, en boca dels meus pares, que trobaven a faltar les pel•lícules dels trenta, dels quaranta i dels cinquanta. Després, durant els anys vuitanta, la sentia en boca d’altres...