el caballero oscuro

MERCÈ RODOREDA
BIOGRAFIA
Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És
coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i
poesia lírica. La seva infantesa és solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona
amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set iels deu anys i, encara, en dos
centres diferents.
Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi,
que li sap inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva
obra literària. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys, marca la seva adolescència.
El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorzeanys més gran que ella, Joan Gurguí, que havia
marxat a Amèrica molt jove i n'ha tornat amb una certa fortuna econòmica el 1921. Ella té només
vint anys. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es veu abocada, i el naixement del seu
únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es converteixen, per l'autora, en una experiència traumàtica.
És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis delsanys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura
com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha patit.
Inicia així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les
col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes
(Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i, també, amb la publicació denovel·les que, exceptuant-ne
l'última, l'autora acabarà rebutjant en bloc i que no inclou en les seves Obres completes: Sóc una
dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un
home (1934), Crim (1936), i Aloma(1938.
Aquests són anys de molta activitat, durant els quals l'escriptora treballa al Comissariat de
Propaganda de la Generalitat de Catalunya i és membreactiva de la Institució de les Lletres
Catalanes. També són anys viscuts intensament des de la perspectiva sentimental. Ho palesa la seva
relació, potser platònica, amb el polític trotskista Andreu Nin i amb el novel·lista i promotor
cultural Francesc Trabal, un dels puntals del Grup de Sabadell fundat amb el poeta Pere Quart.
El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la ambaltres escriptors catalans (Pere
Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra,
Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París.
En aquell refugi d'exili, l'autora enceta una intensa i complicada relació sentimental amb Armand
Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, casat amb la germana del'escriptor Francesc Trabal, i que
durarà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971. La majoria dels escriptors catalans exiliats
embarquen cap a Amèrica, però Mercè Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França.
Assisteixen a l'entrada dels nazis a París i han d'emprendre la fugida a peu cap a llocs més segurs.
Viuen a Llemotges i a Bordeus. Però es tornen a instal·lar a París el 1946.És una època de duresa de
supervivència durant la qual, segons la mateixa autora, «escriure semblava una ocupació
espantosament frívola». D'altra banda, la precarietat econòmica (cus a preu fet) li impedeix tenir la
tranquil·litat necessària per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literària.
L'estabilitat econòmica li arriba amb la feina que Armand Obiols obté el 1954 com a traductor al'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, i això propicia que Mercè Rodoreda entri en una etapa
de creativitat enorme: recull els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili, n'hi
afegeix d'inèdits i trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el
premi Víctor Català 1957, i que l'esperona a redactar, gairebé alhora, les novel·les Jardí vora...