el can dragon

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó naix a Barcelona l’any 1952. Durant la seua vidaprofessional, ha exercit com a corresponsal de guerra, columnista, traductor, guionista de cinema i Tv, i també com a col·laborador en programes de Catalunya Ràdio i TV3. Actualment, és columnista aldiari La Vanguardia (els seus articles són de gran popularitat).

En el camp de la narrativa, destaca com a autor d’algunes novel·les llargues com L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976) iSelf Service (1977). Tot i això, on la seua escriptura es fa memorable és en el terreny de la narrativa curta, els contes, d’ambientació urbana com Uf, va dir ell (1978), Guadalajara(1996), Milcretins (2007)... La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999). Aquests són contes que reflecteixen la societat actual destacant els aspectes més ridículsd’aquesta fent d’ells una paròdia divertida amb un humor agre.

Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben perquè els temes a tractar són actuals, originals, sarcàstics i, fins i tot, impertinents.Utilitza un llenguatge que pot anar des del sarcasme més radical fins a la més dolça tendresa.

Tenen una estructura original i molt enginyosa: la majoria dels contes no presenten la típica divisió enplantejament, nus i desenllaç; i, de vegades, s’arriba a un final sorprenent i humorístic i, fins i tot, absurd. Té una estructura breu on alguns fets se’ls ha d’imaginar el lector. Narren històriesque ocorren al món urbà on els personatges son anònims i tenen problemes emocionals (són personatges turmentats, desconfiats, amants frustrats, inconformistes...). Amb la seua magnífica capacitatd’observació, Monzó penetra en la psicologia dels personatges, en les seues manies, obsessions i dubtes d’aquests. El món que relata és una al·legoria pessimista de la societat moderna.

Utilitza una...