EL CANTO

miércoles, 18 de mayo de 2011

Es quan dormo que hi veig clar, 35
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocellfa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sotal’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassalde sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna ques’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.





J. V. Foix va néixer a Sarrià i va morir a Barcelona, va ser un poeta, periodista i assagista català, vaser un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes. Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge català. Foix aconseguí una poesia autèntica, no falsejada.J. V. Foix es va formar en ambients noucentistes , per tant va rebre rigoroses exigències per l’ús de la llengua.

Aquesta obra és un clar model d’obra surrealista. Ja que deixa corre laimaginació i interpreta la realitat amb ulls inconscients. Les seves descripcions produeixen un efecte plàstic per la seva evocació de colors i formes.
Aquesta poesia, pertany al llibre On he deixat lesclaus... Si observem la data en que es va escriure el poema 1953, coincideix amb el final de la guerra civil, quan ens parla de Mato el monstre que no ho dic, es podria referir als qui han ocupat la terra,el feixisme acaba de guanyar la guerra d’Espanya i planto la meva bandera, és un símbol plenament polític.
Aquest poema també relata les il•lusions dels somnis, això ho observem: és quan...