El contacte entre cultures

El contacte entre cultures
Aquest és un capítol molt important, que ens introdueix a la interculturalitat o relació entre cultures. Mitjançant un enfocament històrico-antropològic, s’hi revisa la relació entre cultura i Estat-nació i els processos d’homogeneïtzació cultural que aquest darrer comporta. L’Antropologia cultural parteix de l’acceptació d’un “nosaltres” i la seva relació amb els“altres”. En analitzar la idealització de l’altre, hom repassa de quina manera aquest altre ha estat representat en les ciències socials i representatives del món occidental. Una de les dificultats dels plantejaments antropològics és que acumulen múltiples interpretacions i variacions entorn d’un mateix tema, i per això es fa difícil establir-hi definicions. Tanmateix, les característiques comparativesi interdisciplinars de les aproximacions antropològiques a la diversitat cultural fan possible una lectura no tan etnocèntrica i no tan androcèntrica de les diferències humanes. Aquest és un aspecte clau del marc teòric en què s’inclouen els materials de l’assignatura. En conseqüència, conceptes tan complexos com ara assimilació o aculturació ens són presentats en llurs contextos específics, totprocurant de donar-ne constantment exemples etnogràfics. Cal tenir en compte que, malgrat la successió d’escoles i de línies de pensament en el si de l’Antropologia, el concepte de «cultura» també presenta un alt nivell de consens. Els pensadors estan d’acord, des de fa décades, en qüestions com ara:
- que no té res a veure amb la raça ni amb la genètica.
- que hi ha hagut un avenç, un progrés,en la Història de la Humanitat, tot i que no ha estat uniforme i que cal analitzar-lo en termes de llarga durada.
- que la noció de cultura és essencialment una qüestió d’idees i de valors, una mena de sistema simbòlic, una cosmologia, una moralitat, una estètica… cosa que fa que l’espectre de formes de diversitat sigui quasi infinit, i que no hi pugui haver principis generals valids, en termesabsoluts, per jutjar els principis i les pràctiques culturals.
Més enllà de coincidències i de discrepàncies, sí que és veritat que el debat sobre la cultura s’ha tornat un debat amb clares connotacions polítiques: conceptes com ara el de societat multicultural o el d’interculturalitat impliquen un canvi; i són utilitzats tant pel poder, que els aprofita, com contra el poder (per tal de«desemmascarar» «l’enemic»: el capitalisme, l’eurocentrisme, el patriarcat…).
Tanmateix, això no és pas nou: l’Antropologia sempre ha servit «per al» i «contra el» poder. I en els seus inicis, a partir de mitjans del segle XIX, va aportar un gran cabal teòric en la construcció d’un concepte molt específic de «raça», encara molt present a la nostra societat, que poua els seus continguts del darwinisme social:l’establiment d’una analogia entre els organismes biològics i la societat, amb consideracions basades en la «lluita per l’existència» i la «supervivència dels més ben dotats», va portar a la invenció d’una mena de «rànquing» o de jerarquia entre les races, cadascuna de les quals ocuparia una posició «natural» en una llarga «cadena» on cada baula equivaldria a un estadi de civilització més o menysretardat o desenvolupat, en una «evolució» unidireccional els dos extrems de la qual estarien ocupats respectivament per les races «fosques» i les «clares». El text del mòdul cita Herbert Spencer; d’altres autors, com ara Lewis Henry Morgan, arriben a establir una correspondència directa entre l’ús de determinats recursos tecnològics (el foc, l’arc i la fletxa, la domesticació d’animals, la fosade metalls, etc.) i els estadis de civilització, amb resultats semblants als esmentats: unes races «fosques» amb un grau cultural «prehistòric» i una graduació progressiva on les races «clares» representarien el «futur».
Si la base de tot plegat és una manera determinada de classificar els grups humans a partir de característiques biològiques discontínues, el tancament del cercle implica...