El Diari Del Meu Desig

El diari del meu desig
Tot comença amb la meva travessia a Yaundé, capital de Camerún. La misèria pels carrers, la brutícia escampada per tot arreu, la gent vestida amb draps i descalçada... ésexactament com es descriu i es pensa la gent resta del món.
Veient-ho t’adones de les injustícies que nosaltres provoquem al Tercer món. Si nosaltres, heu llegit bé, nosaltres perquè els explotem a ellsi tots els recursos naturals que tenen, aprofitant-nos completament, sense repartir-ne cap dels beneficis. Bueno crec que el tema se’m esta escapant de les mans, no volia parlar exactament de lapobresa generalitzada en el Tercer món, sinó que volia parlar concretament de la dona en el tercer món. Per això estic escrivint aques diari, vull i necessito promocionar a les dones que viuen en lapobresa.
En el meu viatge el fet que em va impactar més va ser la tranquil·litat , la paciència, la força de voluntat, la resistència... i totes aquestes qualitats que tenien aquelles dones. Mai tenien unrostre de tristesa o desesperació, simplement lluitaven i tiraven endavant per mantenir i cuidar els seus fills.
Passejant per les afores de la capital, es podia observar a un molts grups de donesamb tots els seus fills, collint llenya, i omplint galledes d’aigua d’una font que hi havia allà mateix. Tot eren dones africanes, buscant recursos per fer les seves feines “domèstiques” (entre cometesperquè no se ni si tenien casa) i a la vegada vigilant els seus fills. Però va haver una de elles que em va quedar completament gravada a la meva ment, perquè era la única de totes les qe havia vistque tenia un llibre a la mà (semblava trobat del terra) i intentava educar escolarment als seus fills amb aquell simple llibre. Els volia ensenyar a escriure, llegir, sumar, restar... ho estavadonant tot perquè els nens ho aprenguessin i encara que ella no tingués ni aquells coneixements, encara que tot l’esforç que estava fent fos inútil, no volia abandonar. La vaig estar observant durant el...