El Doctor

La pel·lícula "El Doctor" aborda diferents aspectes de la relació-metge pacient, no només els que afecten l'àmbit de la comunicació, sinó a la Bioètica, en general.
Un factor fonamental perquè lapel · lícula abasti tants temes és el sistema de cures d'Estats Units, en el qual el pacient, passa a ser més aviat un usuari. La paraula pacient conté unes connotacions de relació envers el metge queno té la paraula usuari. D'això és del que el Dr MacKee es fa plenament conscient durant la seva convalescència. Ell passa a ser l'ésser a qui tracten com un més, quan un pacient, ni de lluny, és unmés.
Per descomptat, queden clarament de manifest els dèficits de comuniació que es poden donar. Un exemple clar és quan la Otorrino decideix el dia de l'operació del Dr MacKee amb ell allà davant, peròparlant per telèfon com si no hi fos. En contraposició, tenim a "El rabí" que parla als seus pacients mentre estan anestesiats. Són dos extrems que difícilment trobarem a la clínica real, on lesactituds són més subtils, però serveixen perfectament per il · lustrar l'objecte de conflicte.
Però la pel · lícula no deixa escapar cap detall. No només mostra a metges poc comunicatius, sinó a pacientshostils, com és el Dr MacKee, alguna cosa que en la nostra pràctica diària trobarem amb certa regularitat. A l'altre costat, hi ha la amiga del doctor, que ja ha acceptat la seva malaltia i ajuda alnostre metge a acceptar-la. Aquí es posa de manifest el valor dels grups d'ajuda que els pacients poden constituir i que les administracions han de donar suport.

Aborda també altres temes méstangencials: quan el company li demana que faci un peritatge fals, quan ensenya als residents parlant de manera despòtica dels pacients (alguna cosa que canvia quan ell es posa malalt), etc.

Endefinitiva, pel · lícula altament útil per tractar gairebé qualsevol aspecte de la relació clínica.
JARC.Quan a Jack MacKee (Hurt, un metge fred i distant, li diagnostiquen una malaltia, passa a ser un...