El empleo de los inempleables

El empleo de los inempleables. Metodología y recursos para la inserción laboral.
Equipo Promocions. E. Frago, D. Jover, V.M. Lopez, F. Marquez, G. Mora.

Al primer capítol trobem reflexions sobre els canvis dels models d'ocupació i treball i s'aposta per una potenciació del concepte “d'activitats socialment útils”, per anar a una conseqüent reflexió que va de “la plena ocupació” a la “plenaactivitat”

El paradigma socio-laboral no pot ser l'únic referent dels models d'inserció, dons només seria valid per aquelles persones que només necessitin una feina per poder reinserir-se en la societat, i no seria suficient per aquelles persones amb mancances educatives i culturals, carències que de forma molt freqüent es donen en col·lectius amb més dificultats per accedir al mercat detreball.

En el segon capítol s'explica com intervenir en el proces d'inserció de manera flexible, a través d'un itinerari adaptat a les necessitats formatives de cada subjecte tenint en compte l'entorn en que s'actua. Per tant parlem d'empreses d'inserció que combinen una vesant econòmica i alhora una vesant social, per fer possible potenciar la inserció laboral i professional i al alhora realitzarfuncions de socialització, orientació i adquisició de capacitats social i tècniques. Per tant les empreses dedicades a la inserció laboral haurien de combinar rendibilitat amb solidaritat.

Apoderament de les persones per assolir que aquestes arribin a una plena autonomia. Aquest hauria de ser un propòsit implícit de les empreses d'inserció.

El tercer capítol te un caràcter més practic, en ques'expliquen les tècniques i els recursos a utilitzar per les empreses d'inserció. Sense caure en un extrem “assistencialista” ni tampoc “economiciste”

Sobre el primer capítol, cal remarcar que, en un estat del benestar com el nostre les polítiques econòmiques neoliberals fan que cada cop i hagi un major nombre de persones excloses, que es troben fora del que anomenem benestar, i es trobenimmerses en una continua recerca d'assistència sense que la seva situació tingui una solució fora de dependre de la solidaritat tant pública com privada.

L'educació ha d'anar orientada a formar futurs emprenedors i no mers assalariats, formats per ocupar treballs especialitzats i merament mecanics, sinó amb totes les seves capacitats desenvolupades per poder tenir suficient criteri, motivació icreativitat per generar ocupació, autoocupació o tenir la flexibilitat d'adaptar-se a qualsevol circumstància que sorgeixi, reconeguen-la com una oportunitat per al seu propi desenvolupament, i enriquiment personal. Cal alliberar a la joventut de la seva dependència, en l'àmbit familiar, estant capacitats per prendre les seves pròpies iniciatives, amb el suport polític, social i econòmic, perquè elseu desenvolupament comporti un alliberament de la dependència social, no solament en l'àmbit laboral, sinó també existencial.

Pel que va a les persones nouvingudes no només es necessari tenir en compte les mancances educatives, per reformar a la persona en tot allò que li sigui útil per desenvolupar les seves capacitats, també es necessari reconèixer les diferencies culturals que formen part del'integritat de la persona, no per canviar-les, sinó per enrriquir-les aportant noves formules de convivència propias del nostre entorn. Prenem el cas d'una dona musulmana, amb dificultats per trobar una feina, que degut a que el seu entorn a condicionat de manera desfavorable el desenvolupament de les seves capacitats, degut a que en el seu àmbit cultural originari, la seva vida ha estatcondiciona i limitada per una societat que la relega a un segon terme per efecte d'un abusiu sistema patriarcal, i ara en la nostra societat es troba mancada d'aptituds i coneixements i capacitats per decidir sobre el seu futur, en la nostra societat.

Capítol 1
Marc teòric i reflexions sobre treball atur i activitat.

1.Per avançar més enllà del treball assalariat.

Encara que la idea de “plena...