El Fet De Llegir; Arturo BermúDez

El fet de llegir, com el DNI, personal i intransferible
Ens trobem davant d’un article d’opinió, escrit per Lluís-Anton Baulenas. El text ens parla de com el llibre, com a format físic i com elteatre o la pintura, ha l’avenç de la tecnologia.
Podem observar que el text es comprèn d’un títol en majúscules, un subtítol amb lletres més petites que alhora fa de introducció al tema. Entremig deltítol i dividint-lo en dues columnes tenim una foto de l’autor d’aquest article. A sota del subtítol trobem el cos del text, el qual és dividit en dues columnes separades per una fotografia i uneslletres més grosses que citen unes paraules de l’autor.
El text és divideix en:
-Introducció: La introducció comprèn des del subtítol fins el primer paràgraf del cos del text.
-Desenvolupament: Eldesenvolupament comprèn des del segon paràgraf fins el penúltim.
-Conclusió: La conclusió es troba a l’últim paràgraf del text.
Dins de la introducció hi ha la tesi, la qual diu l’idea general que esdefensa en el text augmentatiu. En aquest cas podríem dir que la tesi diu que el llibre es una font d’informació personal i intransferible i també que ha aconseguit superar els avenços tecnològics.
En eldesenvolupament hi trobem els arguments i els contraarguments. En aquest text ens diu que es pot observar aquesta resistència dels llibres a desaparèixer en la proliferació de clubs de lectura i quela Generalitat per ajudar a la consolidació d’aquests grups de lectura ajuda amb diners públics als clubs de lectura, els quals utilitzen aquests diners per poder contractar la presència de l’autorque estan llegint per tal de poder comentar millor l’obra. Com a contrapartida diu que, per alguns, aquests clubs de lectura són “grups d’il·luminats que es reuneixen gairebé en pla sectari, per fer alllibre la respiració assistida (incloent-hi la injecció de diners públics)”.
En la conclusió, Lluís-Anton Baulenas, conclou l’article dient que malgrat la feblesa de les editorials avui dia, si...