el fet literari

BT 1. EL FET LITERARI. DELIMITACIÓ CONCEPTUAL

1. Definició i fronteres del fet literari

1.1. Abast del concepte de literatura
La paraula "literatura" prové de la paraula llatina "litteratura", que entre altres significats, tenia el d'escriptura. Per tant, "litteratura" feia referència a la paraula escrita, és a dir, a tot allò que s'escrivia, sense distinció.
Fins al segle XVIII,quan es parlava de "literatura", es feia referència a qualsevol tipus de llibre, inclosos els estudits científics, filosòfics, etc. Les obres que hui coneixem com a literatura es distingien amb la denominació de "bones lletres", "belles lletres" o "poesia".
A partir del segle XVII es comença a fer una distinció entre les obres científiques o erudites, d'alta cultura, i les obres que tenien unafinalitat estètica o de distracció. Aquestes últimes van acabar rebent el nom de "literatura". Per tant, direm que "literatura" és el conjunt d'obres escrites amb una finalitat estètica, escrites amb un tipus de llenguatge que rep el nom de "llenguatge literari".


1.2. Funcions de la literatura
Normalment, el llenguatge té una finalitat pràctica: es fa servir per informar, comunicar idees,etc. Però una obra literària hem dit que té una finalitat estètica: no només interessa el que es comunica, sinó també la forma com es comunica, que ha de ser estètica, bella. Per això, en literatura utilitzem un tipus de llenguatge amb una finalitat estètica: és el llenguatge literari.
Un text literari suposa una unitat d’intenció. El contingut, la significació del text, és inseparable del quesolem anomenar forma. L’escriptor, per a elaborar el seu text, empra uns components (sons, ritmes, paraules, formes i estructures gramaticals...) que són comuns a la quasi totalitat dels parlants de la seua llengua. No obstant això, el text literari n'és el resultat d’un ús molt peculiar. Les diferències entre un text no literari i un altre que sí que ho és radiquen en la forma específica d’aquestper a crear un món mitjançant la paraula amb normes diferents de les de l’ús normal de la llengua. Així, considerem el text literari com el resultat d’un ús artificial del llenguatge.
          La finalitat de la literatura és essencialment estètica; és a dir, pretén produir bellesa. El text literari es caracteritza, entre altres propietats, per:
Predomini de la FUNCIÓ POÈTICA del llenguatge: eltext crida l’atenció per si mateix, per la seua original construcció, que el distingeix —com hem dit— de l’ús normal, per a dotar-se d’especial i nova significació.
 Per la CONNOTACIÓ, que és especialment rellevant: la paraula poètica no s’esgota en un sol significat; no és, com en el llenguatge comú, simple substitut de l’objecte a què es referix, sinó que el seu significat es veu acompanyat dediversos suggeriments i sentits que només poden apreciar-se en el seu context.
 La PLURISIGNIFICACIÓ: és el mateix que la polisèmia. El text literari sempre admet més d’una lectura.
 FICCIONALITAT: Els móns literaris no són els reals, però poden ser possibles. Alguns autors parlen d’imaginació, expressivitat o d’artifici com a valors igualment literaris. Aristòtil: Hi ha una diferència entrepoesia (=literatura) i Història. La literatura és la narració d’allò que podria passar i la Història és la narració d’allò que ja ha passat.
Igual que en el terreny de la llengua, es parla de competència comunicativa; no podem deixar de parlar de la competència literària, que s’inscriuria en el corrent comunicatiu que caracteritza l’actual currículum, i que prové d’una combinació de lesaportacions de la pragmàtica, la sociolingüística i la lingüística del text. Si es concep la lectura com un acte comunicatiu més, tindrà sentit i fins serà urgent parlar de competència literària, la qual assegurarà la comprensió i interpretació correcta i adequada d’un text literari, és a dir, el lector que puga enfrontar-se a qualsevol obra de la literatura i eixir reeixit del diàleg que establesca amb...