El Foc I St.Joan

HONOREM EL SOL SOTA EL NOM DE JOAN

De calendaris i solsticis Totes les cultures han honorat el sol i els seus estadis, principalment perquè ens marca el pas de les estacions de l’any, posant especial atenció als solsticis, el d’hivern per les poques hores de sol i el d’estiu justament pel contrari. Pel que fa al calendari hem d’interpretar l’any en dues meitats una cerixent i l’altra minvanten relació al sol, essent els solsticis la porta de cada meitat. Els romans teníen el déu Janus que era representat amb dues cares, l’una mirant enrere i l’altra endavant i l’emplaçaven al calendari al gener i al juny, coincidint amb els solsticis. El cristianisme també hi va ubicar els seus Janus en les diades de Sant Joan Baptista el 24 de juny i de Sant Joan Evangelista el 27 de desembre. Dinsel nostre calendari els solsticis coincideixen amb les nits de Nadal i de Sant Joan, per una banda la data atribuïda al naixement de Jesús i per l’altra al del seu precursor. L’any 666, al Concili de Constantinoble, l’Església es va qüestionar les fogueres i celebracions que es feien en aquesta nit, és a dir que les arrels precristianes del foc de Sant Joan s’han mantingut vives fins avui, amb elsconsegüents canvis que ha portat la història, però amb la mateixa essència vital. La màgia de la nit màgica La nit del solstici d’estiu està oberta la porta de la dimensió mitològica i estem sotmesos a encanteris de tota mena, fins i tot els terrenals de l’amor. És la nit que es poden veure les dones d’aigua i els follets sense que ens passi res. Quan ens podem fer rics entrant al punt de lesdotze de la nit a indrets on hi han amagats tresors encantats com el castell de Montsoriu o el de Marmellar. És nit de trobada de les bruixes i les bruixots en indrets tel·lúrics com el cim del Pedraforca o el de Tretzevents al Canigó... Les herbes aquesta nit tenen virtuts màgiques i és quan tradicionalment els herbolaris van a collir-les. També és la nit ideal per fer sotilegis nosaltres mateixos,només per citar uns exemple, podem descobrir qui serà la nostra parella ideal, quina serà la seva professió, fins i tot si serem pobres o rics la resta de la nostra vida... Aquest és el moment de fer el sortilegis perquè les pedres de follet i les pedres de llamp tinguin els poders desitjats, per penjar les carlines a sobre les portes per protegir la llar de les bruixes i els mals esperits. És lanit en la qual cal mullar el fil en un bassal on s’hi reflecteixi la lluna per tal que la roba cosida amb aquest fil no es desfaci mai... Fins fa només vint anys, encara es curaven els nens que neixíen trencats, passant-los al punt de mitjanit per un roure esberlat. És la nit en la qual saltem les fogueres per preservar-nos del mal d’ossos, quan ens podem rebolcar nus per la rosada que cobreix lagespa per preservar els mals a la pell. També podem curar les berrugues anant al cementiri a fer el sortilegi. És la nit d’anar a prendre banys a gorgs, rius i mar al punt de la sortida de dia, per tal que el nou sol ens porti sort...

Sol de foc i foc solar El sol i el foc estan lligats per significat i simbolisme, per aquest motiu són diades en les quals hi són presents tots dos. De les festesde foc de la Nit de Nadal ens queden algunes fogueres enceses a les portes d’ermites o en places de pobles petits en sortir de la Missa del Gall. Només a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola se celebra la Fia-faia, la única festa de foc que es conserva viva aquesta nit. El tret característic és la confecció de les faies, trenant una herba anomenada “cefalaria leucanta” fins aconseguir torxes de 30 i40 cms de diametre. Aquesta festa, molt desconeguda en general, ha experimentat una projecció important a partir del Nadal passat amb la creació de l’Associació de la Fia-faia, ran de les Jornades d’Estudi sobre la festa, que es van fer a Bagà. En solstici d’estiu en canvi, l’identifiquem amb el foc per excel·lència. La Nit de Sant Joan s’omple de llum amb les fogueres que es fan arreu. El foc...