El Gran Dictador

EL GRAN DICTADOR

Afirma McLuhan (1964): “Entrem en el present mitjançant un mirall retrovisor i ens orientem al revés cap al futur”. Totes les civilitzacions s’han emmirallat amb les que les han precedit. Segons McLuhan, a causa que el present és sempre un període de canvi i incertesa, cada generació construeix la seva pròpia visió del món emmirallant-se en el passat. És l’anomena’t efecteretrovisor. McLuhan utilitza la metàfora del retrovisor amb l’exemple de les referències inicials de l’automòbil com a “carruatge sense cavall”. La televisió es va presentar com a radiotelevisió, és a dir, ràdio amb imatges. De la mateixa forma, la creació del cinema tenia en els seus inicis una posada en escena molt similar a la del teatre. Amb el pas del temps es van desenvolupar contingutsespecífics per a cada mitjà.
La realització d’una obra cinematogràfica es basa en una sèrie d’elements capaços de donar forma a una història i convertir-la en una imatge en moviment. Aquests elements cinematogràfics (càmera, posada en escena, edició i so) s’encarreguen de crear realitat en el que es percep i de transmetre la idea subjectiva de l’autor de la manera en que aquest desitja expressar-la al’audiència.
En aquesta PAC analitzarem un dels recursos estilístics, la posada en escena o mise-en-scène, en francès. Aquest terme té el seu origen en el teatre, i significa “muntatge”, però en el cinema adquireix un significat diferent, es refereix a tots els elements que són col·locats de forma estratègica pel director per després gravar-los. Segons Bordwell, la posada en escena és unaescenificació per la càmera i constitueix l’element principal que serà recordat per l’audiència després de veure la pel·lícula. El vestuari, les actuacions o les locacions criden l’atenció de l’espectador i són més fàcils de recordar que no pas els moviments de càmera. És per aquest motiu que aquest és un recurs molt important en el cinema, i el seu bon ús farà que el film sigui inoblidable, i a més a més,li atorga la realitat necessària per a que la història sigui creïble.
El Gran dictador és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini. El cinema estava canviant i incloent nous recursos. Si fins aleshores Chaplin havia estat un dels actors i directors més cèlebres del cinema mut, El Gran dictador va ser la seva primeracreació amb so. Chaplin havia creat el personatge de Charlot com a un mim, però va decidir seguir endavant amb el seu estil, incloent efectes de so i música amb melodies basades en cançons populars o compostes per ell. A la pel·lícula, Chaplin interpreta dos personatges: Adenoid Hynkel, el dictador de Tomania, explícitament inspirat en Adolf Hitler, i un barber jueu perseguit pels nazis.
Lesescenes que he d’analitzar es distingeixen gràcies a Chaplin i els personatges que representa. En la primera interpreta a Adenoid Hynkel i en la segona a un barber jueu. Començarem l’anàlisi amb l’escena del dictador. Tindrem en compte diversos elements: l’escenari, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, els actors, el so i la música.
Escenari
Els escenaris augmenten l’efecte dramàtic de lanarració. El director va escollir un despatx per rodar aquesta escena, un escenari que ajuda a ubicar l’acció que esdevindrà. Utilitza decorats interiors situant una taula al centre i al fons un gran quadre on estan representades unes línies en diagonal des d’un centre (simbolisme de Déu) i a dalt dues creus que en realitat estan fent una similitud amb el símbol nazi. És una decoració realista queno té gran importància en la història, només significa el què és i ajuda a l’espectador a afegir elements intrínsecs a la narració.
Il·luminació
El tipus d’il·luminació d’una escena pot fer-nos sentir intriga, interessar-nos més pels gestos i expressions d’algun personatge o donar realisme a algun paisatge. Les ombres i els reflexes ajuden a formar una percepció de l’espai en l’escena i la...