El Grup Com A Sistema

El grup com a sistema
En aquest tema hem tractat l’estudi de la dinàmica de grups, una matèria que té en les seves fonts disciplinàries la psicologia social i la sociologia. Ens hem fixat en el funcionament del grup tenint en compte els marcs teòrics de partida (teoria sistèmica, sociocultural i constructivista), i entenent-lo com a una totalitat organitzada on el total és més que la suma de lesparts, i que defineix els processos d’interacció que es donen en ell. És a dir, entenent el grup com un sistema.
Abans d’entrar en el funcionament pròpiament dit del grup, cal que el definim com un conjunt de persones que s’uneixen perquè tenen un propòsit comú, que no sempre té perquè ser fruït d’una necessitat. Aquest objectiu pot ser prèviament establert des d’una institució, o negociat iacordat pels membres del grup. Quan aquest propòsit no és compartit per un o més membres es produeix una disfunció en el grup, que ja no pot ser el mateix, i canvia. En relació al nivell d’implicació de les parts per l’acompliment del l’objectiu, i a les seves característiques individuals, el grup tindrà unes característiques pròpies i singulars que es traduiran en esdeveniments (causa - efecte,efecte - causa).
GRUPS

INTERACCIÓ
RELACIONS
es defineixen
PROCESSOS
COMUNICATIUS
ELEMENTS
PROPÒSITS
OBJECTIUS
NECESSITATS
per
POTENCIALMENT
EDUCATIUS

que
CONSTRUÏTS
PRÈVIAMENT
estableixen

HETEROGENIS
definits


SIMILITUT DE CARACTERÍSTIQUES
PRODUCTE
RESULTAT
poden mésHOMOGENIS
ser centrats
DIVERSITAT DE CARACTERÍSTIQUES

PROCÉS
RELACIÓ

més
centrats

Propietats del sistema
Des de la teoria sistèmica, la qual estudia els fenòmens de relació i comunicacióen un sistema o grup en el que totes les parts estan relacionades entre sí, es defineixen sis propietats del sistema:
· Totalitat: El tot grupal organitzat és més que la suma de les parts que el formen. El grup adquireix una dimensió qualitativa singular, que es configura a través de les relacions existents entre les parts i de les interaccions que es produeixen.
·Causalitat circular: En el camp de les ciències socials no funciona el paradigma mecanicista (causa – efecte), doncs s’ha comprovat com les relacions funcionen de manera recíproca, pautada i repetitiva, i els estímuls produïts pels membres que hi participen condicionen la resposta de l’altre. Així doncs, el focus del fenomen no se centra en causes i efectes, sinó en la interacció dels elements.· Importància de la interacció: Defineix les relacions entre els elements del sistema. El grup segueix un ordre dinàmic de processos que estan en mútua interacció, interrelació i interdependència, de manera que un canvi en una de les seves unitats produirà un canvi en la resta.
· Equifinalitat: Davant d’un cas concret no hi ha una única manera d’arribar a una solució final, és adir, un sistema pot arribar al mateix estat final a partir de condicions inicials diferents. El procés a seguir no depèn de l’origen del problema ja que, com hem vist, incidint en un element del sistema s’afecta tot el grup. Aquesta propietat ens mostra la dificultat de trobar una causa única en un succés.
· Homeòstasi: Es tracta de la propietat del sistema que defineix el seu nivelld’adaptació i autoregulació, significa la tendència del grup a sobreviure. Durant la seva vida el grup desenvolupa pautes comunicatives i relacionals, és a dir, formes de convivència que perduren en el temps i estableixen unes normes que caracteritzen el grup. Aquestes pautes interrelacionals poden generar disfuncions i patologies (estrés, ansietat, depressió, etc.) dins el grup.
·...