El jurament dels horacis

COMENTARI D’UNA PINTURA
Documentació general
Nom de la pintura: El jurament dels Horacis.
Cronologia: 1784.
Autor: Jacques-Louis David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va fer el seu aprenentatge amb Boucher i el 1776 va viatjar a Itàlia que serà on marcarà l’estil de la seva obra. Quan va tronar a París, David, que, amb la seva obra i especialment amb els seus quadres detemàtica històrica, es va erigir com el millor representant contra la frivolitat del Rococó, va ser nomenat acadèmic l’any 1784. Posteriorment va participar en la Revolució Francesa de la qual va ser considerat l’artista oficial.
Després de la mort de Robespierre va ser empresonat. Amb l’entrada de Napoleó, que el va nomenar pintor de cambra, va recuperar el prestigi. David va pintar Napoleó un nombreimportant de quadre que cal situar dins l’anomenat estil Imperi. Després de la caiguda i el desterrament de Napoleó, David es va exiliar a Brussel·les, on es va dedicar principalment a pintar petites teles de temàtica mitològica i retrats d’altres exiliats napoleònics.
Ubicació: Musée du Louvre, París.
Materials, tècnica i suport: Esta fet amb pintura a l’oli sobre tela, primer aplicada sobrefusta i posteriorment sobre tela o llenç muntats en un bastidor que en facilitava el transport. Aquesta tècnica consisteix en aplicar l’aglutinant d’oli de llinosa a sobre d’una capa d’imprimació que prèviament cal donar al suport. Aquest nou material permetia a l’artista treballar amb transparències i donar més importància al color que no al traç de la línia.
Dimensions: El quadre és gran.
Contexthistòric: Va ser realitzada pocs anys abans de la Revolució Francesa i per això s’emmarca històricament en un context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani.
Les noves idees de la Il·lustració difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició,l’autoritat i l revelació divina.
El nou grup social que agafarà les rendes de la societat serà la burgesia, la qual per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Règim, donant pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització social, on les persones deixaran de ser súbdits per passar a ser ciutadans,amb drets i deures.
Anàlisi formal
Elements plàstics: dibuix, color i llum:
Dibuix. David mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix. El pintor té molta cura de perfilar amb una gran delicadesa totes les figues a través del modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l’escultura clàssica. És interessant percebre com el pintor prioritza la línia recta en elspersonatges masculins i la línia ondulada en els femenins, fet que reforça visualment l’actitud més agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.
Color. Pel que fa el cromatisme, a les escenes hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos són utilitzats per al fons, i els clars, per a les figures. Cal fer esment de manera especial del vermell, que és utilitzat en lestres parts en què es divideix el quadre i permet el pintor equilibrar cromàticament l’escena. Tanmateix, malgrat que és un color cridaner i intens, David el converteix en un color fred, subordinat estrictament a la línia, detall que il·lustra els nous gustos de l’època.
Llum. Tota l’escena esta banyada per una llum tènue, que entra des de l’esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic visible,solució inspirada en Caravaggio.
Composició:
Composició. David organitza amb gran equilibri tota la composició, mostra una perfecta integració de les figures dins de l’espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat expositiva....