Comentari D'Art: El Jurament Del Horacis

EL JURAMENT DELS HORACIS

CATALOGACIÓ
Títol: El jurament dels Horacis
Autor: Jacques-Louis David (París, 1748- Brussel·les 1825)
Datació: 1784
Localització: Musée du Louvre (París)
Dimensions: 3,30 x 4,25 metres

ANÀLISI FORMAL
Suport i tècnica:
És oli sobre tela.
Elements plàstics ( dibuix, línia, color i llum):
Domini de la línia per damunt del color. La perspectiva és moltmarcada gràcies a la cambra i, principalment a les rajoles.
L'artista utilitzà les línies rectes per traçar els personatges masculins i les línies suaus i rodones per als femenins. El cromatisme se subordina al dibuix. Els colors són brillants i clars, i predominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. El roig de la túnica del pare al centre de la tela és un símbol de la passió inherent aljurament, però també de la sang que es vessarà.
La llum, entra per l'esquerra del llenç i projecta les ombres, molt ben delimitades, dels germans cap al pare i les dones, intenta crear un petit clarobscur.
L'enrajolat del terra i les parets laterals proporcionen una perspectiva lineal (creada per la disposició de les línies).
David mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix, hi hapredomini del dibuix i la línia sobre la taca per tal de definir bé els contorns i formes. El pintor té molta cura de perfilar amb una gran delicadesa totes les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l’escultura clàssica. És interessant percebre com el pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, fetque reforça visualment l’actitud més agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.
Hi ha un predomini dels colors càlids en primer plans que contrasten amb els verds del fons. Pel que fa al cromatisme, a les escenes hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos són utilitzats per al fons, i els clars, per a les figures. Cal fer esment de manera especial delvermell, que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre i permet al pintor equilibrar cromàticament l’escena. Tanmateix, malgrat que és un color cridaner i intens, David el converteix en un color fred, subordinat estrictament a la línia, detall que il·lustra els nous gustos de l’època.
Tota l’escena està banyada per una llum tènue, que entra des de l’esquerra sense que hi hagi capfocus lumínic visible, utilitzant també el clarobscur.
Composició (eixos organitzadors, distribució espaial i perspectiva):
David organitza amb gran equilibri tota la composició, tancada i simètrica, on mostra una perfecte integració de les figures dins de l’espai arquitectònic; el pare, les espases i l'arc central són el centre de la composició. Els tres grups (fills, pare i dones) presentenuna composició triangular, que és superficial, ja que tot s'esdevé en un primer pla sense aprofitar la profunditat de l'espai.
Les línies compositives són diagonals rítmiques que formen les composicions triangulars.

La composició es configura a partir dels tres arcs del fons de la sala: en el de l'esquerra se situen els tres germans; en el del mig, el pare; i a l'altre, les dones i els nens.Els diferents grups de personatges resten junts, però sense arribar a tocar-se físicament amb els membres dels altres. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat expositiva. El número tres és una constant de l'obra: hi ha tres arcs, tres espases, tres germans, tres dones.
També pren una gran importància ladistribució dels elements segons diverses formes geomètriques. Així, els joves i el pare formen, en ser aproximadament de la mateixa mida, un rectangle; les cames dels germans, les del pare, les dues joves que es planyen, la dona amb els nens, es resolen amb triangles.
Al centre de la tela hi ha representades les espases alçades i els braços dels germans i el pare, que deixen ben clar quin és el tema...