EL MATRIMONI ARNOLFINI

EL MATRIMONI ARNOLFINI
FITXA TÉCNICA
Títol: El matrimoni Arnolfini.
Autor: Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 – Bruges, 1441).
Cronologia: c. 1434.
Estil: gòtic flamenc.
Tècnica: oli sobre fusta.
Tema: escena costumista o de gènere.
Localització: National Gallery (Londres).
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Aquesta obra la situem en el període final o flamíger, entre el segle XV i al inici del segle XVI. Enaquest període es perd l’harmonia formal de l’etapa anterior, que es substituïda per l’exuberància ornamental.
En aquell moment, Flandès, Venècia i Florència eren les ciutats comercials més importants de tota Europa, i hi ha una classe social emergent, aquesta classe és la burgesia, que s’està enriquint (banquers, comerciants,...), i aquests burgesos manen fer quadres de pensament burgès.
Aquestaburgesia que sorgeix al segle XIII va facilitar que la cultura passés a mans dels ordes mendicants (franciscans i dominicans) de les ciutats que van esdevenir grans centres d’ensenyament intel·lectual, artístic i cultural d’Europa.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana va provocar una religió més sentimental i humana, amb un reflex molt evident en la creació artística pictòrica i escultòrica.Paral·lelament, es va crear un nou corrent: l’ Humanisme, que va donar lloc a una visió del món basada en l’experiència individual de l’ésser humà i en la reflexió crítica, aquests van ser un dels pilars fonamentals per al Renaixement.
COMENTARI
El matrimoni Arnolfini és una obra de Van Eyck que ens presenta una parella a l’interior d’una habitació. El mirall que penja al fons de la paret marca l’eix desimetria compositiu, en confluència amb el llum del sostre i el gos. Va representar l’espai tridimensional, és a dir, la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal, remarcades visualment mitjançant les bigues del sostre i les fustes del terra. Per remarcar més aquesta tridimensionalitat, el mirall que esta al fons reflecteix el que està fora del camp pictòric, la imatge que al’espectador li correspondria de la realitat. La construcció meditada de l’espai fa que el moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània.
També va treballar la il·luminació i va generar en aquesta obra un doble focus de llum lateral, les dues finestres. Una d’aquestes la podem veure reflectida en el mirall. La llum il·lumina de ple a l’esposa i deixa a la penombrala part esquerra del llenç.
El predomini de la línia sobre el color, perfila a la perfecció el contorn de les figures i els objectes, la qual cosa fa que adquireixin una solidesa escultòrica. Quant als colors, dominen la composició tres grans taques cromàtiques: el verd del vestit, el vermell dels mobles i el marró de la túnica del mercader. S’utilitza la tècnica de l’oli aplicada amb plomesespecialment fines per plasmar fins al mínim detall més mínim amb una escrupolositat microscòpica, com per exemple els valuosos vidres de la finestra, els plecs o textures dels vestits o el reflex de la llum en els objectes.
El quadre ens presenta un doble retrat sencer que correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià que residia a Bruges, agafa la mà de la seva futura muller, Giovanna Cenami,filla d’un altre mercader del mateix origen, que observa amb submissió i dolçor al seu promès. Els dos eren components de l’alta burgesia. Giovanni es disposa a fer el jurament amb la mà alçada (fides levanta), ja que aquesta obra s’entén com un certificat matrimonial en format visual. Els testimonis del casament no es troben a simple vista en el quadre sinó que els podem observar a través delmirall, vestit un de blau i l’altre de vermell, un dels quals era el propi pintor Jan van Eyck que va escriure sobre el mirall “Johannes van Eyck fuit hic” (Jan van Eyck va ser aquí). No hi havia capellà oficial ja que fins el consell de Trento no va ser obligatori que fos present.
Aquest document gràfic havia de deixar clara la seva religiositat i la seva condició benestant, això s’observa en...