El Mercat Del Petroli
Páginas: 19 (4674 palabras)
Publicado: 3 de diciembre de 2012
La set de petroli de les economies emergents
El preu del petroli ha arribat a assolir el 2008 uns nivells que, no fa pas gaire, només s’imaginava que eren possibles en un escenari en què l’oferta de petroli s’hagués interromput de sobte. Els grans vaixells petroliers, però, han continuat transitant amb normalitat per l’estret d’Ormuz, i, així i tot, el preu ha tocat màxims històrics, tant entermes nominals com reals (vegeu el gràfic següent). Sens dubte, la depreciació del dòlar i certes característiques de l’oferta han contribuït a l’alça dels preus (vegeu el requadre «L’escassa resposta de l’oferta de petroli»), i, probablement, una part del que hem observat en els dotze últims mesos no és més que una bombolla especulativa (vegeu el requadre «Bombolles de petroli»), però una raófonamental que ha determinat la fortalesa del preu del cru ha estat la puixança de la demanda.
NIVELLS RÈCORD DEL PREU DEL PETROLI EL 2008
Dòlars per barril Brent (mitjana mensual)
140 120 100 80 60 40 20 0 80 82 84 86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 06 08
Termes reals (a preus del 2000) FONTS: FMI i Agència Internacional de l’Energia (AIE) (dades fins al 12 d’agost). Termes nominals
El fortcreixement dels països emergents, en especial la Xina, és l’explicació de la gran pujada dels preus més repetida en tertúlies i articles d’opinió. Però realment ha crescut tant la seva demanda de petroli en els últims anys? La resposta és clara: sí. Entre el 2000 i el 2007, la demanda mundial de petroli va augmentar uns 10 milions de barrils diaris (mbd) fins als 86 mbd, i la Xina va ser responsabledel 28% d’aquest augment, després que el seu consum augmentés en gairebé 3 mbd. La resta de països asiàtics i de l’Orient Mitjà expliquen, conjuntament, gairebé el 40% de l’augment de la demanda (vegeu el gràfic següent). En part, la demanda de molts d’aquests països s’ha mantingut ferma perquè els preus subsidiats dels carburants no han reflectit totalment l’alça del preu del cru. El consumidorxinès, per exemple, paga el litre de benzina a uns 53 cèntims d’euro, la qual cosa implica un subsidi proper al 20%. El creixent cost fiscal d’aquestes mesures, però, ha fet que molts països –com l’Índia, Malàisia o Indonèsia– hagin decidit revisar a l’alça els
preus regulats del combustible, la qual cosa hauria de contribuir a la reducció en el ritme de creixement de la demanda.
EL DINAMISMEDELS EMERGENTS EXPLICA UNA BONA PART DE L’AUGMENT DE LA DEMANDA
Milions de barrils diaris Nord-amèrica Europa (OCDE) Resta Àsia Pacífic Xina Orient Mitjà Llatinoamèrica Ex Unió Soviètica Àfrica Europa (No OCDE) 0 5 10
2000 FONT: Agència Internacional de l’Energia.
Demanda mundial (Milions de barrils diaris)
76
86
2000
2007
Qui explica l’augment? Xina 28% Resta Àsia 19% 66%Orient Mitjà 19%
}
15
20
2007
25
30
De tota manera, el consum de petroli per capita dels emergents encara és lluny del nivell assolit per les economies més avançades, la qual cosa suggereix que la demanda té encara un fort recorregut a l’alça. Per exemple, mentre Espanya consumeix al voltant de 13 barrils de cru per persona a l’any, la Xina en consumeix poc més de dos. Lesdiferències amb els Estats Units, on cada habitant consumeix una mitjana de 25 barrils a l’any, són encara més grans (vegeu el gràfic següent). L’expectativa que la demanda dels emergents pugui continuar creixent amb força durant molt de temps ha alimentat la percepció que el preu del cru continuarà alt de manera permanent. Pocs analistes preveuen que el petroli torni a cotitzar molt per sota dels 100dòlars per barril si no hi ha una forta desacceleració mundial que afecti les economies emergents. No obstant això, és evident que la incertesa sobre l’evolució de la demanda a llarg termini és molt alta, gràcies a les innovacions tecnològiques que permeten millorar l’eficiència energètica. Per exemple, els Estats Units consumeixen avui menys de la meitat de petroli per unitat de PIB que al...
El preu del petroli ha arribat a assolir el 2008 uns nivells que, no fa pas gaire, només s’imaginava que eren possibles en un escenari en què l’oferta de petroli s’hagués interromput de sobte. Els grans vaixells petroliers, però, han continuat transitant amb normalitat per l’estret d’Ormuz, i, així i tot, el preu ha tocat màxims històrics, tant entermes nominals com reals (vegeu el gràfic següent). Sens dubte, la depreciació del dòlar i certes característiques de l’oferta han contribuït a l’alça dels preus (vegeu el requadre «L’escassa resposta de l’oferta de petroli»), i, probablement, una part del que hem observat en els dotze últims mesos no és més que una bombolla especulativa (vegeu el requadre «Bombolles de petroli»), però una raófonamental que ha determinat la fortalesa del preu del cru ha estat la puixança de la demanda.
NIVELLS RÈCORD DEL PREU DEL PETROLI EL 2008
Dòlars per barril Brent (mitjana mensual)
140 120 100 80 60 40 20 0 80 82 84 86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 06 08
Termes reals (a preus del 2000) FONTS: FMI i Agència Internacional de l’Energia (AIE) (dades fins al 12 d’agost). Termes nominals
El fortcreixement dels països emergents, en especial la Xina, és l’explicació de la gran pujada dels preus més repetida en tertúlies i articles d’opinió. Però realment ha crescut tant la seva demanda de petroli en els últims anys? La resposta és clara: sí. Entre el 2000 i el 2007, la demanda mundial de petroli va augmentar uns 10 milions de barrils diaris (mbd) fins als 86 mbd, i la Xina va ser responsabledel 28% d’aquest augment, després que el seu consum augmentés en gairebé 3 mbd. La resta de països asiàtics i de l’Orient Mitjà expliquen, conjuntament, gairebé el 40% de l’augment de la demanda (vegeu el gràfic següent). En part, la demanda de molts d’aquests països s’ha mantingut ferma perquè els preus subsidiats dels carburants no han reflectit totalment l’alça del preu del cru. El consumidorxinès, per exemple, paga el litre de benzina a uns 53 cèntims d’euro, la qual cosa implica un subsidi proper al 20%. El creixent cost fiscal d’aquestes mesures, però, ha fet que molts països –com l’Índia, Malàisia o Indonèsia– hagin decidit revisar a l’alça els
preus regulats del combustible, la qual cosa hauria de contribuir a la reducció en el ritme de creixement de la demanda.
EL DINAMISMEDELS EMERGENTS EXPLICA UNA BONA PART DE L’AUGMENT DE LA DEMANDA
Milions de barrils diaris Nord-amèrica Europa (OCDE) Resta Àsia Pacífic Xina Orient Mitjà Llatinoamèrica Ex Unió Soviètica Àfrica Europa (No OCDE) 0 5 10
2000 FONT: Agència Internacional de l’Energia.
Demanda mundial (Milions de barrils diaris)
76
86
2000
2007
Qui explica l’augment? Xina 28% Resta Àsia 19% 66%Orient Mitjà 19%
}
15
20
2007
25
30
De tota manera, el consum de petroli per capita dels emergents encara és lluny del nivell assolit per les economies més avançades, la qual cosa suggereix que la demanda té encara un fort recorregut a l’alça. Per exemple, mentre Espanya consumeix al voltant de 13 barrils de cru per persona a l’any, la Xina en consumeix poc més de dos. Lesdiferències amb els Estats Units, on cada habitant consumeix una mitjana de 25 barrils a l’any, són encara més grans (vegeu el gràfic següent). L’expectativa que la demanda dels emergents pugui continuar creixent amb força durant molt de temps ha alimentat la percepció que el preu del cru continuarà alt de manera permanent. Pocs analistes preveuen que el petroli torni a cotitzar molt per sota dels 100dòlars per barril si no hi ha una forta desacceleració mundial que afecti les economies emergents. No obstant això, és evident que la incertesa sobre l’evolució de la demanda a llarg termini és molt alta, gràcies a les innovacions tecnològiques que permeten millorar l’eficiència energètica. Per exemple, els Estats Units consumeixen avui menys de la meitat de petroli per unitat de PIB que al...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.