El meu germà Pol

RESUM, El meu germà Pol, Isabel-Clara Simó
I.
La protagonista es diu Mercè, té 12 anys. Pol va a ella i li diu Mertè (li ho digué una vegada de petit, i com que tots se’n rigueren, de tant en tant ho diu). A Mercè no li fa molta gràcia. El Pol bé que sap dir Mercè, i també Merxe (cosa que odia).
Pol té un líquid verd a la mà. Mercè en un principi pensa que pot ser semen, però no, el semen ésblanc. Aleshores Mercè aconsegueix que Pol li diga que ha tallat la pantalla del portàtil del pare amb un Gilet. Mercè li diu que se’n vaja a la seua habitació, ja parlarà ella amb el seu pare.
No sap què fer. Només té 81 euros i els ordinadors valen molts diners. Intentarà que el pare no cride, encara que això és gairebé impossible perquè sempre crida. El pare sempre sol tornar a casa sobre lesset. Però hui ho fa a dos quarts de set.
Quan el pare arriba a casa s’enfada. Li diu a Mercè que és culpa seua per encobrir-lo i que es clave pel cul els 81 euros. La mare li diu que si vol es pot quedar el seu ordinador. Però el pare, Sixte, encara s’enfada més. Diu que Pol ho haurà de pagar ell, que es quedarà mitja hora més a l’escola.
Però sembla absurd, ja que Pol no va a l’escola, sinó aun taller i ningú s’hi pot quedar més de del temps que toca. A més, a Pol li encanta el taller i si poguera es quedaria tots els dies. A més, els diners que guanya els administra la mare.
Mercè, a la fi, decideix castigar-lo amb un dictat ben llarg. Pol no vol, ja que el pare ha dit una altra cosa, a més, Mercè no li pot manar perquè només té 12 anys. Quan Pol porta només una estona, es cansa. Lidiu a Mercè que li conte l’acudit. Aquesta hi accedeix: “això era un caragol que esgarrapa”. En realitat l’acudit hauria de dir que derrapa, però com que Pol el va contar malament i Mercè va riure moltíssim, ara és el seu acudit.
Esperança (la dona que s’encarrega de dur el Pol al taller, d’arreplegar-lo, fer-li el berenar i d’estar amb ell fins que arriba Mercè a casa) no podrà anar en unasetmana, està malalta. Quan Mercè arriba a casa, Esperança sempre marxa. Tot i que ella es tanca a l’habitació, ja que del contrari no es llevaria de sobre Pol, els pares es queden més tranquils, la qual cosa Mercè no arriba a comprendre.
La mare de Mercè no treballa. Té algunes finques. Fa algunes classes de neteja de cutis al centre de bellesa (i no cobra, sinó que paga per treballar). Surt de casade matí i no torna fins el vespre. També va a unes reunions on es parla de l’energia còsmica. Mercè pensa que hauria de cuidar més del pol. La mare sap parlar molts idiomes, ja que quan era petita va viatjar molt perquè el seu pare era diplomàtic. Parla anglés i francés, es defensa en l’alemany i també sap un poc de japonés. Ella diu que Pol té el “mal” i que no volia tindre la Mercè per si teniaun altre fill amb el mal.
El pare diu d’ell mateix que és antiquat. És militar, en grau de coronel i, segons la Mercè, no té grans responsabilitats en la faena. Si no fóra per un tal Laporta, l’ascendirien. El pare a casa intenta parlar castellà, però amb la mare no pot, ja que pensa que el castellà és molt de minyones i de guàrdies civils. La germana del pare, Lola, viu amb el seu marit quepateix del fetge a Xàtiva. Ella és mestressa de casa i el marit té una concessionària de la Ford. No tenen fills. Però per part de la mare en són un munt i una vegada l’any han de fer una reunió familiar.
Pol té 29 anys i té la síndrome de Down. És grassot i ha de fer règim. Pol és mansoi, però també té enrabiades i és molt pesat. Una vegada al mes, el pare se l’endu a un lloc perquè Pol satisfagales seues necessitats sexuals. Se suposa que Mercè no hauria de saber-ho, però Pol li ho conta, de vegades amb massa detalls i tot. La mare diu que sort que el Pol siga xic, què haurien fet si hagués estat xica?
L’Esperança té la grip i no hi anirà en una setmana. La mare ha dit que serà Mercè la que vaja arreplegar-lo al taller, la mare li farà un paper per a l’escola. La Mercè protesta i la...