El Moviment Obrer 1Bat

El moviment obrer (1789-1914)
1. El moviment obrer: des dels inicis fins al 1848.
Durant el segle XIX, governs i parlaments, elegits només pels qui tenien un cert grau de riquesa, van ignorar la penosa situació dels obrers. Van ser els treballadors mateixos els creadors de les primeres organitzacions i els qui van reivindicar les primeres mesures per papil•lar les injustícies provocades per laimplantació del capitalisme industrial. Actuant així, intentaven millorar les seues condicions de vida i, a més construïen la seua identitat com a classe.
1.1. D’artesans a proletaris.
Es va implantar la llibertat de producció, que va permetre la creació de les noves manufactures al marge de qualsevol reglamentació gremial.
Els artesans es van convertir en proletaris, sense cap més propietatmés que la seua prole, necessitaven faena i eren contractats pel propietari del taller o de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi de salari.
En 1820 va aparèixer la nova classe obrera, al mateix temps començà l’era de la fabrica, la conseqüència va ser que el procés de mecanització va portar a l’atur a molts treballadors manuals.
L’atur, els salaris baixos, les jornades esgotadores i ladura disciplina laboral van generar una conflictivitat creixent. Els treballadors ben aviat van ser conscients de l’explotació a què eren sotmesos.
1.2. Els primers conflictes i el luddisme.
Van sorgir associacions de treballadors, formades sobretot per oficials artesans en via de proletarització. Davant de la formació de societats obreres i les accions col•lectives, la intervenciógovernamental va prendre un caire repressiu.
El luddisme (Ned Ludd) consideraven que les màquines agredien els interessos dels treballadors perquè provocaven l’atur i la disminució dels salaris. El luddisme es va escampar per les regions industrialitzades d’Anglaterra i pel continent europeu.
1.3. El socialisme utòpic.
La societat capitalista emergent, producte de la Revolució industrial, es van alçar veuscrítiques que van denunciar les injustícies del nou sistema i van pensar altres formes d’organitzar la societat, anomenat socialisme utòpic.
Babeuf i Blanqui consideraven que la igualtat social només es podia assolir per mitjà de l’acció violenta d’una minoria que havia imposat una dictadura revolucionària.
Charles Fourier va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries on lapropietat era col•lectiva i on homes, dones i xiquets compartien totes les tasques.
Étienne Cabet va dissenyar Icària, un país on s’acomplia el somni comunista d’una igualtat social completa, un projecte que va intentar realitzar, sense èxit, a Amèrica.
Robert Owen va defensar l’organització dels treballadors en cooperatives sense propietaris ni salaris i la va dur a la pràctica en la seuafàbrica.
1.4. El naixement del sindicalisme.
Els grups burgesos van anar construint agrupacions estables de treballadors. El primer tipus d’organització obrera van ser les societats de socors mutu, sovint clandestines. Ajudaven als treballadors en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes, que permetien crear caixes de resistència.
Aviat es vaplantejar la necessitat de coordinar tots els sindicats. Després de molts intents es va crear a Anglaterra l’Associació Nacional per a la protecció del Treball (1830). El fracàs de l’acció política va posar fi a l’Associació i va obrir un període de discussions que van portar a la formació, el 1934, en l’àmbit nacional, de la Great Trade Union (GTU). Amb l’influencia d’Owen, creació de cooperatives deproducció com a mitja per a avançar cap a una nova societat, el fracàs de les cooperatives, molt costoses, va significar la fi de la GTU.
En 1830 va començar l’expansió del socialisme, que va culminar a França amb la creació de la Unió Obrera (1843).
PREGUNTA CLAU: Quines eren les condicions de vida i de treball de la classe obrera en el segle XIX?
Estudiar en el llibre. Tot es important,...