El mundo sofia

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE

Autor: Jostein Gaarder
Titol: El món de sofia
Edició: tercera
Editorial: Empúries
Lloc y any de publicació: Barcelona, l’any 1995
Llengua original: Anglès
Titol original: Sofies verden
Número de pàgines: 633

BREU RESUM DEL CONTINGUT

La Sofia és una noia de catorze anys que un bon dia es troba una carta escrita per un desconegut a la seva bústia. D’aquestamanera comença un llarg curs de la història de la filosofia per correspondència amb un filòsof que es diu Alberto. Fins que al final el coneix i el curs segueix. D’aquesta manera Sofia comença a estudiar tots els filòsofs de la història, començant per els mites grecs, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, Agustí d’Hipona, Descartes, Kant fins a arribar a Freud.

ANÀLISI CRÍTICA DEL LLIBRE

1-Elabora una síntesi dels principals filòsofs detallats en la novel·la, amb les idees més rellevants que hi figuren.

- Els filòsofs de la natura:
El primer filòsof va esser Tales de Milet, ( 625-545 a.C.). Creia que tot tenia el seu origen en l’aigua, és a dir, que totes les coses tenien un principi bàsic i comú, l’aigua.

Anaximandre de Milet ( 610-547 a.C.). Pensava que el món formava partd’un univers infinit on tot tenia el seu començament i el seu fi en un principi que ell anomenava “l’indefinit”.

El darrer filòsof va esser Anaxímenes de Milet ( 570-526 a.C.) el qual es va inspirar en Tales i sostenia que l’aire era l’origen de tot, de la terra, de l’aigua i del foc, i que sense aquets quatre elements la vida era impossible. Per això pensava que l’origen de tot era l’aire.Demòcrit ( 460-370 a.C.) va esser el quart filòsof de la natura i pensava que tota la naturalesa estava formada per àtoms, que definia com a peces eternes i immutables. Aquets àtoms eren indivisibles, fixos i sòlids, però no tots eren iguals. Per això quan s’ajuntaven uns quants àtoms podien formar des de una flor, fins a un ull de cavall.

Sòcrates ( 470-399 a.C.) tenia un tipus especial de ferconèixer la seva visió del món, així que ell, envers d’escriure textos o intentar adoctrinar a la gent amb els seus pensaments, es feia passar per un home ignorant i anava fent preguntes a la gent, de tal manera d’agafar les respostes que ell pensava que eren més certes i després al final corregia les errades demostrant la seva intel·ligència.
Per això, Sòcrates pensava que mai s’havia d’aturarde conèixer més coses. És a dir, que va esser dels primers filòsof racionalistes, que pensaven que el coneixement era la base de la raó humana. D’aquí prové una de les frases més cèlebres de la filosofia que va dir Sòcrates: “només sé que no sé res”. Una altre frase seva és: “qui sàpiga el que està bé, farà el bé”, amb això volia dir que una persona per assolir la felicitat mai faria coses queentengués per dolentes. Però no totes les persones tenen el mateix criteri sobre el que està bé i el que està malament.

Plató (428-347 a.C.) pensava que tots els elements de la natura (homes. animals, plantes...) eren una còpia imperfecte d’un patró original que existien en un altre món, el món de les idees. Per tant Plató deia que la realitat està dividida en dues parts, un és el món sensible,on tot flueix; i l’altre, és el món de les idees, on tot és etern i immutable.

Plató deia que les persones estaven compostes per ànima i matèria i que aquesta ànima provenia del món de les idees, però una vegada instal·lada en el cos de la persona, perdia tota la seva perfecció i ansiava tornar al món de les idees, per això les persones flueixen i son efímeres, com totes les coses del mónintel·ligible.

Per això, Plató escrigué el mite de la caverna, on el cap i a la fi, intenta explicar que les persones ens conformem quan sabem una determinada informació i ja no ens molestem en saber i en explorar més coses, i si ho féssim, pentura, ens acostaríem més al món de les idees. Aquestes persones que s’atreveixen a sortir de la caverna per explorar són els filòsofs, com per exemple...