El món poètic de robert schumann

Ich hab- im Traum geweinet, de Heine, en termes poètics

Ich hab' im Traum geweinet En somnis he plorat

Ich hab' im Traum geweinet, En somnis he plorat.
Mir träumte, du lägest im Grab. Al meu somni , estaves a la tomba.
Ich wachte auf, und die Träne Vaig despertar i les llàgrimes
Floß noch von der Wange herab. queien encara per les meves galtes.

Ich hab' im Traumgeweinet, En somnis he plorat.
Mir träumt', du verließest mich. Vaig somiar que em deixaves.
Ich wachte auf, und ich weinte Vaig despertar i vaig plorar
Noch lange bitterlich. Amargament molt de temps.

Ich hab' im Traum geweinet, En somnis he plorat.
Mir träumte, du wär'st mir noch gut Vaig somiar que m’estimaves.
Ich wachte auf, und noch immer Vaig despertar iencara
Strömt meine Tränenflut Flueix el riu de les meves llàgrimes.

Aquest poema de Heine és un bon exemple de l’intent de captar un dels “estranys estats de l’ànima” i que Schumann desitjava tant expressar musicalment.

El poema consta de 12 versos dividits, de forma equitativa, en tres estrofes. La repetició del primer vers a cada estrofa, “Ich hab im Traum geweinet”, es converteix enel leitmotiv del poema i, alhora, actua com a element declamatori, ja que el poeta esta parlant amb ell mateix, recordant lentament una experiència interna amb tres somnis diferents que ha tingut. Aquí el poeta ens mostra el més profund i transcendent del món interior: els somnis. Així doncs, aquest món és molt més intens que el món real i l’ansietat que pateix el poeta és molt més pronunciada.Hi ha tres motius principals en els quals es basa tot el poema: el somni, el lament, i el despertar. Aquests tres elements es barregen de manera que donen continuïtat a l’escena alternant el passat (el somni) amb el present (el lament i el despertar) ja que es veuen disposats de la mateixa manera als primers tres versos de cada estrofa.

Aquest estat somiador del poeta està indicat amb laconstrucció passiva “mir traumte” (“va venir a mi en somnis”), cosa que fa que el somni del poeta sigui obra d’algun poder extern que l’obliga a somiar i a tenir aquestes visions. Ara, estem davant duna de les característiques de pes dins del corrent literari romàntic: la fatalitat, la pena de l’individu a mans del poder del destí.

El pas del somni a la realitat es veu marcat per un canvi demètrica i una coma, element que interromp la continuïtat del text i que obre pas al segon i al tercer element: el lament i la realitat.

Ich wachte auf, und die Träne Vaig despertar i les llàgrimes
Floß noch von der Wange herab. queien encara per les meves galtes.

Pel que fa al tracte dels temps en la denotació del poema, observem que hi ha grans diferències entre les tres estrofes.Mentre la primera estrofa està marcada per la mort d’un individu (que inevitablement intuïm que és una dona, la segona estrofa, que parla de la mateixa dona, fa referència a l’abandó del poeta per part d’aquesta. La tercera estrofa tampoc manté relació temporal amb les dues que la precedeixen, ja que ens diu que la dona l’estima, entenent que estimar s’esdevé abans de l’abandó. Per tant, els tresverbs principals que regeixen cada estrofa són: morir, deixar i estimar.

v.2 Mir träumte, du lägest im Grab. Al meu somni , estaves a la tomba.
v.6 Mir träumt', du verließest mich. Vaig somiar que em deixaves.
v.10 Mir träumte, du wär'st mir noch gut Vaig somiar que m’estimaves.

Per a veure la relació que mantenen, els hem de canviar de posició començant per estimar (3ª estrofa),passant per deixar (2ª estrofa) i acabant per morir (1ª estrofa). Entenent aquest ordre invers podem comprendre per què al llegir el poema sencer hi ha un cert desconcert pel que fa a l’esdeveniment dels fets.

Però, així com cada estrofa està endreçada amb verbs de més a menys dolor i ansietat (morir-deixar-estimar) que marquen el somni, la posterior realitat està endreçada a l’inrevés, ja...