El naixement de Venus

EX. 1-EL NAIXEMENT DE VENUS
Fitxa tècnica
·Obra: El naixement de Venus.
·Técnica: Oli sobre tela.
·Autor: Sandro Botticelli.
·Estil: renaixentista del Quattrocento, de l’escola florentina.
·Cronologia: 1485.
·Tema: mitològic.
·Localització actual: Galeria dels Ufizzi, a Florència.
Descripció formal

Venus és la figura central que està sobre una petxina, tot i que aquesta estàbastant desplaçada de la línia central del quadre. Existeix un triangle compositiu imaginari amb les 4 figures( dues d’elles unides), en que el vèrtex superior del triangle és el cap de Venus, fet que li dona un centre marcat a la deessa. La composició de la deessa és d’un dinamisme contraposat, ja que el vent fa que els seus cabells estiguin en moviment i el fet que recolzi tot el seu pes sobre unacama també. Cal afegir a la seva composició que, aquest contrapposto és exagerat ja que això li provoca una mena de deformació d’algunes parts del cos, com per exemple el coll massa allargat o les espatlles estretes i caigudes; això és degut al grau alt d’idealització d’aquesta deessa per part de l’autor, ja que aquestes són mesures antinaturals. Els rostres tenen un nivell d’expressió molt baix.Hi ha poc naturalisme.
En les figures i en el paisatge existeix un dibuix lineal dels contorns que fa que les figures es mostrin amb més nitidesa i això mateix passa amb la llum, que es tracta de manera uniforme en gairebé tot el quadre. No hi ha cap grau de clarobscur. La profunditat que no està del tot aconseguida, ja que si observem el quadre, veurem com aquella nitidesa de les figures queha tractat l’autor, fa que totes les formes s’associïn a una mateixa distància respecte l’espectador. Botticelli estava al marge de les lleis de la perspectiva.
Predomina la línia per sobre de la pinzellada, és a dir, que té uns contorns molt definits. Hi ha un treball molt meticulós en algunes zones de l’obra. Per això diem que és una obra dibuixística i hi predominen les línies corbes.Aquesta pintura està dividida en diferents sectors: al centre, la figura està en vertical( la deessa) i aquesta divideix el quadre en dues meitats. I per acabar de delimitar el triangle imaginari calen les altres figures en diagonal als costats.
Per una altra banda, l’horitzó de la pintura ens marca el punt de vista des del qual es mira l’escena. Pel que fa a la distribució dels elements que formenaquesta pintura és equilibrada, ja que reparteix de manera equitativa les figures per tal que cap espai quedi massa buit.
Cal dir també que és una composició unitària, ja que les figures del costat de la deessa, estan fent una acció que la complementa, és a dir, tot es centra en una mateixa acció.
Pel que fa al color, Botticelli utilitza una gamma de tons molt vius, com per exemple el mantellde la Primavera, el blau del cel o el rosa de les flors, però hi trobem també colors clars com el del cos de la deessa. Però els colors que predominen són molt càlids, ja que es basa en la primavera.
Temàtica: iconografia, significat i funció.
Aquesta pintura és una al·legoria del naixement de la deessa de l’amor. En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement de Venus(Afrodita). Segons la interpretació de la mitologia que feien els humanistes, Venus va néixer pura de l’escuma del mar en ser tallats els testicles del seu pare Urà per Cronos, el temps. Els Zèfirs, vents suaus, l’empenyen enmig d’una pluja de flors, mentre una de les Estacions, la Primavera, l’espera per cobrir-la amb el mantell. Botticelli és el gran pintor de la mitologia al Quattrocento. En unasegona versió, explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra.
Els precedents en què Botticelli es basa per a composar aquesta pintura són bàsicament literaris, ja que pictòricament el tema mitològic era escadusser. Els grans autors del segle anterior, Dant,Petrarca i Bocaccio, havien iniciat la recuperació del món clàssic en allò que serien els...