El niño salvaje

EL NIÑO SALVAJE

L’estiu de 1798, en un bosc a les afores de Saint-Sernin, en la provincia d’Aveyron, uns caçadors, avisats per una dona que recollia bolets, van capturar un jove que havia estat sobrevivint al bosc, era un salvatge.

El nen d’Auveyron estava nú, amb la cara i les mans plenes de cicatrius i completament brut, vivia en estat salvatge, i el seu estat físic eldelatava. Era un noi prim amb el rostre rodó i amb un nas llarg i puntiagut i el mentó enfonsat. Tenia el coll llarg i esbelt, amb una cicatriu que li travesava la gola.

Media 1’35m aproximadament i aparentava tenir uns 12 anys. Tenia els ulls oscurs i els cabells molt llargs. Per tal de caminar no adoptava una postura erguida, es desplaçava a quatre pates, mig arrosegant-se pel terra.No parlava, sols era capaç d’emitir estridents i incomprensibles sorolls, pareixia sordomut, però reaccionava front a alguns sorolls.

Tenia un comportament molt agrasiu, a conseqüència de la desconfiança a allò desconegut, mosegava i arrapava a qui se li arrimava.

Els sabis del moment el van sotmetre a un detallat i minusiós reconeixer i van arribar a la conclusió que elsalvatge d’ Aveyron no era més que un deficient mental incurable, era un idiota incapaç d’aprendre, ja que no poseia cap malformació que explicara el seu comportament.

Però el jove metge, Jean Itard, va creure que el desenvolupament de Victor s’havia limitat per l’aïllament i que tan sols necessitaba que se li ensenyaren les habilitats que els nens en la societat civilitzada adquiriennormalment a través de la vida diraria i va proposar l’elaboració i ejecució d’un programa de tractament i educació del nen. Va ser acceptat i el xiquet va quedar baix la custodia d ‘Itard, i es va traslladar a Paris a casa del metge on va ser atés amb l’ajuda de Madame Guénin, en els aspectes físics i materials, mentre que Itard elaborava i aplicava el programa del seu tractament psicològic i lareadaptació.

En casa del metge es donava l’ambient idòni per tal de començar amb el procés, el context en el que es desenvolupa l’educació és un punt molt important.

Itard va despertar primerament les habilitats de Victor per tal de discriminar l’experiència a través d’un entrenament esmerat i paulati a les respostes emocionals, així com a la instrucció en moral, comportament social,llenguatge i pensament.

Itard va utilitzar mètodes amb base als principis de la imitació, el condicionament i la modificació del comportament.

Com un animal acostumat a viure en la selva, el xic pareixia insensible al fred i al calor extrems, i s’arrancava la roba que li posaven, fins que van decidir deixar-lo nú amb la finestra de l’habitació oberta i li van posar la roba al seucostat, Victor va aprendre el perque de bestir-se i d’es d’aquell moment no va posar més resistencia a la roba.

També va corregir la seva postura, ja que no sabia caminar erguit i mitjançant diferents activitats va desenvolupar en Victor un llenguatge icònic, amb la utilització de imatges i dibuixos. Tots els avanços que es produeixen en Victor són recompensats amb premis, o amb castigs sino ho fa bé, utilitza tot allò que li agrada a Victor, como puguera ser la llet o l’aigua per tal de potenciar el seu aprenentatge.

Empra els sons amb els que més s’identifica el nen per tal que reaccione amb més rapideça.
El professor va aconseguir un progrés notòri en Victor, va aprendre noms de molts objectes i va poder llegir i escriure frases simples, expresar desitjos, seguirordres i intercambiar idees. Va demostras afecte, al igual que emosions d’orgull, vergonya, remordiment i desig de coplair.

No obstant això, a part d’algun soroll vocàlic, Victor no va aprendre a parlar.

Una de les proves a que va sotmedre a Victor va ser a un càstig injust per tal de comprobar si el sentiment d’allò que era justi i allò que no ho era, havia sigut adquirit pel...