El noucentisme

EL NOUCENTISME
E N u e t me é u mo i n c l rl da a tp li,q e siii a C tln a
l o c ni
s
s n
vme t ut a, ’b s oíc u ’ ca
u
t
n
aau y
aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el
c p dE tt eP i d Rv r. sl rs o t mo ea aaspa tjme t
o ’sa d r
mo e iea É a e p sa d rd l lnea nsque havia
promogut el Modernisme.
E n m d N u e t mev a aèx r e pi r v gd e lsgo e dE g n dO s
lo
e o c ni
s
a p rie p r r
mea e a a n e ls s ’u e i ’ r.
El ’ e ce d r el principal ideòleg. ’r j tc e n m a d es smoi : e u a
ln s l ra o i
é
DO s u i a l o mb i ro
sf
i
v
ts p r n
u
banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians.
Noucentisme ve de 1900.DO s d q e n u e tt é u a j t co o g .P ra r
’r i u o c nias n d cu rn l i e la
u
s
ei
òc
t
banda, nou és el contrari de vell. ’iau s g n u a po o tsd c n i o e q e
Sic n e l o , mb rp s
ni
e
e e a v n vs u
trenquen amb el que era vell.
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i
cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta
c l b rre e po c dt n fr c d n C tl y mé autònoma. Aquesta idea
o l oa n l rj t e r s ma i ’ a aa n a
·
a
ee
a o
ó u
u
s
d uo o ac mp tn v s rn i ad rn e Mo en me p r e p s l smo en ts
’ tn mi o ee t a e ic d ua t l d ri , eò l o t a
a
ia
s
s
ut
d rie
s
trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la
burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la
serenitat, l rr iacae a. Manifesten una preponderància de la línia respecte al color
’ de l lrd t
o
i defensen la sobrietat expressiva. És una reacció en contra del liberalisme, el
rma t ime e n trl me e p st imei lacs . ’p s aa u ssmo i ns
o ni s , l auai , l o ivs
c
s
i
e lïime So o a q e t
vme tamb una exigència intervencionista en els afers públics, un renovat espiritualisme, i una
major importància de la voluntat en contra de la dada més empírica. Valora més la
intel·ligència que la sensibilitat. El Noucentisme coincideix més amb les doctrines més
me i r n itsq ese tnd n n aFa ç e a u lmo n.
dt r ese u ’sa o a t rn a n q el me tDoctrines originades en
ea
pi rl p r’
r
me lc e lo
école romane i després per les aportacions de Cézanne i la retòrica classicista
de l’ pi
e r nouveau.
s t
El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe
h g mò iai x otr l e po rmad mioaal rsadE p n a
e e nc e p r e s u rga
a
e l r a e t ’s a y .
l
Tot i aquesta actitud clarament reactiva i regeneracionista, hi ha dos conceptes, no tan nous,
q ea d nacn t il e rd l n u e tme : classicisme i el mediterraneisme. El
u je
u
o st r’ ai e o c ni s el
i
u i
d
s
s
món clàssic els contextualitza amb una arrel cultural i uns avantpassats ideològics i de treball
compartits amb Grècia i Roma. És una base referencial que servirà de guia, per exemple, en el
mo n d ll oa i d l n r tad laa . e a r b n a atorguen al Mediterrani un
me t e ’a rc e aomai e c tl P r la a d ,
eb
ó
v
à
t
v lrdoie i s a c mú a u e c n tnsh rtd s tmb , esc tln . Les
ao ’r n e p i o , mb n s o sa t eea e , a é p l aaa s
g
noves aportacions que fan els noucentistes volen ser un model mesurat de canvi, però un canvi
q e d s g i e d v g it d i L t d i d n i ni t s s ce n u a n v
u e e u a s e i u r ió a r ió ó a d t , ’ t ra t n o a
d
n
ac.
ac
e t
aeà
Catalunya, però una Catalunya molt arrelada al seu passat, molt conscient dels seus orígens.
Es n u e t ts v u n q e e l c ie lp rd ra tr tt es c n i q e sh n
l o c ni e e e u l l d a e u
s
o
eme os l a vs u ’a
plantejat és la ciutat. Construir una ciutat és consolidar el perfil de la civilització moderna. La
ciutat és un espai amb canvis constants, reflex dels camins que pren la...