El Pensament Hel·Lenístic

El pensament hel·lenístic

1.De les polis als regnes hel·lenístics

1.1 Atenes, peça d’un imperi
El somni de Filip de Macedònia era obtenir el reconeixement de tots els grecs, però aquest somni requeria l’hegemonia política. Aristòtil, amic dels macedonis, va poder tornar a Atenes i hi fundà el Liceu. I mentre Aristòtil desenvolupava la seva obra científica i teòrica Alexandre, en qualitatde cap militar de la Lliga de Corint, és a dir, en qualitat de general de l’expedició panhel·lènica, inicià el camí de la conquesta a Pérsia. Alexandre aconseguí un gran imperi, que ell volia que fos governat per els macedonis i perses.
Alexandre promogé deu mil casaments entre oficials macedonis i dones perses, ell mateix donà exemple casant-se amb una filla de Darios III. Amb aquesta política defusió, la cultura i la llengua greges s’anaven estenent.
1.2 Les monarquies hel·lenístiques
A Grècia,mort Alexandre, rebrotaren les esperances de desfer-se del jou macedoni;però totes les revoltes foren dominades pel governador Antipalter, general macedoni que, alhora, anava assumint poder en l’immens Imperi.
Els generals que immediatament es feren càrrec de l’Imperi, a més d’Antípater, forenPerdicas, nomenat regent; Antígon, que aspirava a mantenir-ne la unitat; Lisímac, que aviat controlà Tràcia i Àsia menor; Seleuc, que restà a Babilónia, i Ptlomeu, que és feu amo de la satrapia més rica, la d’Egipte. Aquests generals foren els verdaders successors d’Alexandre i entre ells repartiren l’Imperi.
* La família Antígon, la dinastia macedònica dels antigònides, tingué sempre moltesdificultats a l’hora de governar Grècia. Al començament, eren molt freqüents les lligues i les revoltes de les antigues polis
* Els successors de Seleuc, la dinastia selèucida.
* La família de Ptolomeu, que va donar Egipte, formà la dinastia làgida, nom que prové de Lagos.

1.3 Conseqüències de la desfeta de la polis
La mort d’Alexandre, el 323 aC, és la data d’inici de l’hel·lenisme,però ja anys abans Atenes havia perdut el seu poder polític. Certament, les polis podien decidir determinats aspectes de la seva vida política, però pel que fa a les grans qüestions, elles no prenien la decisió final.

El mon accessible als grecs es feu molt més ampli, els viatges i comunicacions foren molt més fàcils, els horitzons culturals i comercials van créixer en gran mesura. El ciutadà deles polis passà a ser, de sobte, un cosmopolita (és a dir, un ciutadà del món).

Els babilonis, hi aportaren la seva astronomia, però també l’astrologia i la màgia, les quals transmeteren a Grècia elements de superstició. La ruptura del marc tradicional de la polis i la pèrdua de la participació política dels ciutadans tingueren conseqüències força negatives, generaren un profund malestar en lasocietat grega, especialment a Atenes.

Les organitzacions polítiques hel·lenístiques són molt distants de les que els filòsofs havien teoritzat, La reflecció filosòfica es centrà fonamentalment en la recerca d’una tècnica que tranquil·litzi el desordenat i trastornat individu, una guia de salvació o norma de conducta que permeti al savi d’assegurar-se per ell mateix, sense recórrer a resd’extern a la seva persona, un accés a la felicitat.

2. Arrels de la filosofia hel·lenística
El pensament hel·lenístic comprèn dos grans vessants, el filosòfic, vinculat a Atenes, i el científic, vinculat a Alexandria. Fou el vessant filosòfic, que anomenem hel·lenisme filosòfic, el que donà testimoni de la profunda alteració política.

2.1 Escola de Mègara
Fou fundada per Euclides de Mègara, undels més vells deixebles de Sòcrates. Quan aquest fou condemnat, força deixebles, i també Plató, tement per la pròpia seguretat, s’allunyaren d’Atenes i es refugiaren a la propera Mègara, d’on era Euclides.

2.2 Escola hedonista
Fou fundada per Aristip de Cirene a Atenes. L’escola s’anomenà cirenaica o hedonista en funció del seu origen, Cirene, o del seu interès pel plaer, en grec hedoné....