El Pres N Mero 98288

 Matadepera, 23 de Setembre de 2014
El pres número 98288
La lluita dels homes contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit. -Milan Kundera-


Així és com comença el llibre de LynSmith, Forgotten Voices of The Holocaust in association With the Imperial War Museum, Ed. Ebury Press, 2006. Aquest recull un conjunt de memòries, entre els períodes de preguerra i final de la guerraMundial, de la gent que va viure tots els fets de l'Holocaust en primera persona.
Dins d'aquestes vivències i memòries tant diferents hi ha un destí comú, la supervivència
d' aquest caòtic fet que hamarcat la vida d'Europa i que d'aquesta manera ens aporta un debat ètic i moral sobre la brutalitat del món i dels homes.

Però només ens centrarem en el cas del Leon Greeman, un nen aparentment normalque va néixer a Anglaterra al 1910 i tenia encara tota una vida per endavant. Dos mesos després va anar a viure a Rotterdam, Holanda on va estar estudiant a l'escola Hebrea fins els 13 anys, ja queels seu avui era molt religiós. Més tard va retornar a Londres per treballar com a barber fins que es va cansar i va tornar a Holanda on es casa amb l'Elsa vam Dan al 1935. Aleshores ell va entrar enel negoci d'una llibreria d'antiquaris del seu sogre i anava i tornava sovint de
Londres per comprar i vendre llibres de primera classe.
En una de les seves tornades a Londres al 1938 va veure com lagent cavava trinxeres i que tothom anava en busca de les mascares de gas.
En Leon no entenia res, així que va decidir treure a la seva dona i a la mare d'aquesta d'Holanda i establir-se aAnglaterra durant un temps, ja que Chamberlain, el primer ministre Britànic va dir que no hi hauria guerra entre Alemanya i Anglaterra, cosa que tothom va creure.
Així que fora de perill, tingueren un filltal i com el Leon li havia promès a la seva dona. Però al 1940 els alemanys van envair Holanda i ja era massa tard. El Leon va acudir al consolat Britànic de Rotterdam o no contava que el personal...