El querol
Páginas: 3 (549 palabras)
Publicado: 29 de marzo de 2011
EL RACÓ DE LES PARAULES
EL QUEROL
Les darreres dècades, a la Vall de Tuixén – La Vansa i als Pirineus en general, s’ha produït el fenomen de l’abandonament de les terres i la substitució de lesactivitats agrícoles i ramaderes per altres activitats econòmiques. Aquest fet no només ha afectat els àmbits econòmics, socials i demogràfics, sinó també el lingüístic. Hi ha moltes paraules iexpressions pròpies d’aquestes contrades que s’estan perdent per falta d’ús. Per un costat tenim mots del lèxic comú del món de la pagesia i de la ramaderia, i, per l’altre, noms dels llocs on es generavaaquesta activitat: muntanyes, valls, torrents, rius, boscos, prats, comes, conreus, terrenys, turons, fonts, camins, barrancs, camps, feixes, etc. Alguns d’aquests topònims els trobem als mapes, alcadastre, a les escriptures, però n’hi ha d’altres que només s’han anat transmetent per via oral, a través de les diverses generacions. Cada mot té la seva història i es testimoni d’un món, d’unacultura i d’una civilització. La majoria procedeixen del llatí (els romans), altres són més antics i són d’origen preromà (basc, celta, iber), altres més propers en la història (germànics, àrabs,castellans, occitans, francesos, etc.)
Avui vull cridar l’atenció sobre el Querol. Aquest topònim és a Padrinàs. És la superfície de terreny, avui força boscosa, que hi ha a la part nord del poble, és adir, la zona que va des de l’església i el Cap del Roc fins al torrent de la Font. Que jo sàpiga no n’hi ha cap altre a la vall. El que tenim més a prop és la Serra de Querol al municipi de la Coma i laPedra (Solsonès) i que forma part del massís del Port del Comte.
Querol és un derivat diminutiu de Quer “roca, penyal”, per tant, el seu significat seria roca petita. És un nom de venerableantiguitat. Segons el diccionari català-valencià-balear, és d’etimologia preromana (sense especificar) i, segons Joan Coromines, segurament derivat de Cariu d’origen cèltic (S. VII – V a. de C.) procedent...
EL QUEROL
Les darreres dècades, a la Vall de Tuixén – La Vansa i als Pirineus en general, s’ha produït el fenomen de l’abandonament de les terres i la substitució de lesactivitats agrícoles i ramaderes per altres activitats econòmiques. Aquest fet no només ha afectat els àmbits econòmics, socials i demogràfics, sinó també el lingüístic. Hi ha moltes paraules iexpressions pròpies d’aquestes contrades que s’estan perdent per falta d’ús. Per un costat tenim mots del lèxic comú del món de la pagesia i de la ramaderia, i, per l’altre, noms dels llocs on es generavaaquesta activitat: muntanyes, valls, torrents, rius, boscos, prats, comes, conreus, terrenys, turons, fonts, camins, barrancs, camps, feixes, etc. Alguns d’aquests topònims els trobem als mapes, alcadastre, a les escriptures, però n’hi ha d’altres que només s’han anat transmetent per via oral, a través de les diverses generacions. Cada mot té la seva història i es testimoni d’un món, d’unacultura i d’una civilització. La majoria procedeixen del llatí (els romans), altres són més antics i són d’origen preromà (basc, celta, iber), altres més propers en la història (germànics, àrabs,castellans, occitans, francesos, etc.)
Avui vull cridar l’atenció sobre el Querol. Aquest topònim és a Padrinàs. És la superfície de terreny, avui força boscosa, que hi ha a la part nord del poble, és adir, la zona que va des de l’església i el Cap del Roc fins al torrent de la Font. Que jo sàpiga no n’hi ha cap altre a la vall. El que tenim més a prop és la Serra de Querol al municipi de la Coma i laPedra (Solsonès) i que forma part del massís del Port del Comte.
Querol és un derivat diminutiu de Quer “roca, penyal”, per tant, el seu significat seria roca petita. És un nom de venerableantiguitat. Segons el diccionari català-valencià-balear, és d’etimologia preromana (sense especificar) i, segons Joan Coromines, segurament derivat de Cariu d’origen cèltic (S. VII – V a. de C.) procedent...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.