El regal de la comunicació

Biografia de l’autor:

Sebastià Serrano Farrera: (Bellvís, Pla d'Urgell 1944) és un lingüista català. Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, i s'hi doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica. Actualment és catedràtic de lingüística general i de teoria de la comunicació.

El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàticade tot l'estat espanyol. Ha publicat molts estudis sobre semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, i ha desenvolupat una reflexió lúcida i original sobre les potencialitats de la comunicació no verbal i la seva influència en les relacions humanes.

Actualment dóna classes de Teoria de la comunicació i Lingüística.

Fixa’t ireflexiona respecte al paper dels components no verbals que, com diu l’autor, són generadors de lligams d’estabilitat. Pren nota d’alguns dels moments en que hi queda reflectit i comenta-ho.

L’autor comença explicant el moment històric que estem visquent actualment. Som a l’era de la informació, el consum i el coneixement, la globalització. És l’era de la immediatesa, i això afecta al caràcterde les persones, en la personalitat, en els sentiments i els valors morals i per tant, reflectits en nostra conducta i per tant en la comunicació verbal i no verbal que sovint deixem apartats o no els donem la importància i la dedicació necessària.

Ens transmet, quant fonamental és la comunicació no verbal, donant especial rellevància als beneficis que s’obtenen d’aquesta, en els gestos, lamirada, el tacte i el saber escoltar, en quant ens pot aportar a les interrelacions. L’eficàcia de la comunicació no està únicament en el què diem, sinó en com ho diem, ja que és tant o més important que allò que realment es vol dir.
Explica que mirar als ulls de la gent ens permetrà saber si podem confiar en les persones, guanyar qualitat en les relacions i intensificar expresió d'empatía icalidesa.

Si ens fixem en la cara d’altres persones ens rebrem informació sobre aquesta i sobre els seus sentiments. Saber expressar els nostres sentiments i deixar fluir les emocions ens ajudarà a donar continuïtat a la vida. Escoltar amb interès ens dóna la capacitat de relacionar-nos més efectivament insistint en que hem de fer-ho amb tots els sentits.

Hi intervenen i influeixen en l'actecomunicatiu moltíssims factors dels quals donem molt poca importància. D'altra banda penso que pot ser positiu que siguem en part inconscients de la comunicació no verbal que utilitzem habitualment, doncs, si no fós així l'acte comunicatiu deixaria de ser espontani, natural i imprevisible i es podria donar la sobreactuació.

Tant la manca com l'excés és perjudicial. Això no vol dir que no estiguid'acord en aprendre certes habilitats comunicatives no verbals, crec que hi ha poca tradició a fer docència en aquest camp i, com diu l’autor, s'hauria d'insistir per qué això canviés.

No havia arribat a pensar mai en la quantitat d'informació que ens arriba sense adonar-nos a partir de la mirada: alegría, seguretat, certesa, tristor, tendresa, por, odi... són adjectius atribuibles als ulls,que sense comunicació verbal podria ser percebut o desxifrat l’estat d’ànim d’una persona, és a dir, els sentiments que té o sent, i així arribar a un punt màxim d’empatia.
Fa referència al tacte, que possiblement és el vincle afectiu que les persones més necessitem, una abraçada, tocar-se amb la parella, fer un petó o estretar les mans, o simplement, fer una carícia són actes ineludiblementhumans i no ho hauríem de perdre sinó que intentar humanitzar-nos, deixar d'actuar com màquines perquè ho necessitem. Necessitem saber que no estem sols, però no només escoltar-ho, sinó sentir-ho. Ho demostra en la frase “Tocar pot ser una delicada alternativa al silenci”
“Qui sap escoltar posa un signe de qualitat a les relacions” és una afirmació on veritablement es veu l’escència del llibre d’en...