El Relieve De Catalunya

. GEOMORFOLOGIA DE LES SERRALADES DE LA COSTA:
SITUACIÓ
Les tres grans unitats de relleu que hi ha a Catalunya son principalment, la
depressió central, els Pirineus, y en aquest cas les serralades costaneres.
Aquestes tenen una direcció de nordest-sudoest, paral·leles a la costa. Les
Serralades Costaneres són les restes del gran massís Catalano-Balear, y s’ estenen
des deel riu Ter fins la Plana de Castelló. Es poden
diferenciar tres serralades, les Serres Pre-litorals, les Serres Litorals i, entre
ambdues serralades, la Depressió Pre-Litoral. 
Les serres Pre-Litorals, són les més interiors i és aquí on es troben els cims més alts,
com per exemple, Sant Llorenç del Munt.
Les serres Litorals, són de menor altitud i molt erosionades per l'acció dels rius,n’ es
un exemple Collserola i el massís del Garraf. 
La Depressió Pre-Litoral és una fosa tectònica delimitada per dues línies de falla
principals, on s’ hi troba per exemple, el Vallès o el Penedès.
La costa de Catalunya te sectors rectilinis i amb escassos accidents, i altres de mes
abruptes, com la part alta, on el relleu acaba amb el mar de manera brusca, i els de
costa baixa es formenàmplies platges.



MATERIALS:
Una característica que cal remarcar de les serralades costaneres es la gran quantitat
diversa de materials que hi ha, la meitat, esta formada principalment per materials
antics, de l’ Era Primària, tot i això no hi predominen els materials secundaris i
terciaris, al fons de la depressió també podem trobar materials terciaris i quaternaris.

ESTRUCTURA:La diversitat de tants materials té les seves conseqüències, a la meitat nord, la roca
esta constituïda majorment per granit i esquistos.  

En produir-se l'orogènia alpina, aquestes roques es resistiren a plegar-se i
s'esquerdaren donant lloc a una estructura de fracturació, que és la que predomina en
aquest sector, sobretot en la part més oriental.
 Així, doncs, en lesSerralades Costaneres hi conviuen dues estructures:

1. de plegament, molt antiga -herciniana-, considerablement desgastada i que

sovint dóna formes molt aplanades per la llarga erosió que han petit.


2. de fracturació, molt més recent que afectà els massissos hercinians on l'estructura del relleu és de plegament, amb algunes fractures .



















2. EL CICLE DELES ROQUES:

L’escorça terrestre  va  canviant lentament:

Tot comença quan el magma es  refreda, en els volcans o a l’interior de la Terra, es transforma en  roques magmàtiques, que poden acabar formant muntanyes juntament amb altres tipus de roques. L’erosió produïda per la pluja,  i els diferents agents meteorològics, van destruint les roques, i fa que aquests materials erosionats vagin a parar  als rius i acaben al mar  on es dipositen en forma  de sediments. Amb el temps, aquests sediments es van compactant, i al cap d’alguns milions d’anys s’han transformat en
roques sedimentàries.
Aquests roques sedimentàries poden patir pressió i son plegades fins a  formar muntanyes. Llavors tornen a  actuar la  pluja  i els altres factors i torna  a  començar  el cicle.
Si les roquessedimentàries o d’altres tipus queden  enterrades a  gran profunditat i suporten una gran pressió i altes temperatures, es poden transformar  en  roques metamòrfiques, que també poden  formar muntanyes, sortir a l’exterior i rebre l’acció 
de la pluja i altres agents externs i torna a començar el cicle.
Les roques metamòrfiques es poden escalfar  tant que  es fonen, convertint-se  en magmaque si més tard es refreda podrà iniciar un nou cicle. 
En la llarga història de la Terra aquests cicles s’han repetit diverses vegades, i continuen ara actualment.

























2.1. les roques sedimentàries:
Les roques sedimentàries són aquelles que es formen a partir les roques ja existents ,que son sotmeses a l'acció dels agents atmosfèrics i a...