El Siglo Xvii Y El Final De Los Hasburgo

TEMA 5: EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG.


5.1.Fets essencials dels regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels validos i l’expulsió dels moriscs.

Felip III (1598-1621), fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg espanyols. Tant ell com els seus successors varen renunciar a exercir les tasques de govern i les deixaren a mansdels ministres omnipotents, els validos o privats. Molts d’aquests van utilitzar el poder en benefici propi i van augmentar l’índex de corrupció i d’ineficàcia de l’administració de la corona.
Felip III va tenir un regnat breu i, en general, pacífic. Lliurà el govern al Duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior després de signar als Països Baixos la Treva dels Dotze Anys(1609), que reconeixia de fet, la independència d’Holanda.
A l’interior el fet més rellevant va ser l’expulsió dels moriscs (1609), que encara va agreujar més els problemes agrícoles, especialment al regne de València, on eren una part important de la població del camp. Aquest període de relativa pau venia donat, en part, per l’esgotament militar i financer (caiguda de les remeses de plata americanes)d’Espanya. S’havia signat la pau amb França, amb Anglaterra i amb Holanda, amb la Treva dels Dotze Anys. Però, al final del regnat, els compromisos amb els Habsburg austríacs va propiciar la participació espanyola en la guerra dels Trenta Anys (1618-1648)


5.2.El projecte del Comte-Duc i la seva incompatibilitat amb la vigència dels furs dels regnes orientals.

Amb Felip IV (1621-1665)Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus. Les causes d’aquest canvi les hem de cercar en l’esclat de la Guerra dels trenta Anys (1618-1648).
El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França. El seu govern es va caracteritzar per l’autoritarisme i lacentralització, va voler integrar tots els regnes en un únic Estat comú, amb les mateixes lleis i institucions, seguint el model castellà que permetia un major poder reial. El seu intent va fracassar i va originar enfrontament i insurreccions internes greus.
La guerra va consumir molts recursos i va empobrir Castella. Olivares va intentar reclutar homes i imposts a la resta dels territorishispànics (Unión de Armas), però les seves exigències acabaren provocant l’aixecament, el 1640, de Catalunya, Andalusia i Portugal. A Andalusia la revolta va ser sufocada ràpidament, però Portugal va acabar separant-se de la corona espanyola.
A Catalunya les autoritats varen demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La pau es va signar definitivament amb França l’any 1659 (Pau delsPirineus), però va significar el lliurament als francesos del Rosselló i d’una part de la Cerdanya.

5.3.La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal.

La Guerra dels Trenta Anys va consumir molts recursos i va empobrir Castella. El comte-duc d’Olivares va intentar aconseguir una major centralització i l’enfortiment de la monarquia i una contribució equitativa a l’esforçexterior de la corona, tant en homes d’armes com en imposts (Unión de Armas). Però les seves exigències van provocar finalment la insurrecció de Catalunya i Portugal l’any 1640.
A Portugal va ser proclamat rei el duc de Bragança i la rebel·lió, que va durar fins el 1652, va significar la independència definitiva de Portugal de la corona espanyola.
La revolta a Catalunya es va originar quanOlivares, en plena Guerra dels trenta Anys, va obrir un front militar contra els francesos als Pirineus, que obligava els catalans a allotjar les tropes i a contribuir a la despesa militar, a la qual cosa s’havien negat reiteradament. Els soldats reials van cometre desordres i abusos a Catalunya, cosa que va provocar la rebel·lió que va culminar amb l’entrada dels segadors armats a Barcelona durant el...