El Teatre Català Al S.Xix

EL TEATRE
La vida teatral barcelonina se centrava durant la primera meitat del segle XIX -no podia ser d'altra manera- dins de les muralles, a les Rambles i carrers adjacents, posteriorments'estengué cap al Passeig de Gràcia i quan aquest carrer va anar sent urbanitzat i desaparegueren alguns dels seus teatres, ja a tombant de segle, es construïren al Paral·lel.
A principi de segle funcionavaun sol teatre estable, el de la Santa Creu, més tard conegut com Principal, que tenia una companyia estable d'òpera italiana i una altra de comèdies, a més d'una sala de ball. L'any 1838 naixia elLiceu, de característiques similars al Principal i que no fou fins el 1847 que tingué com a seu el lloc que ocupa actualment, un antic convent declarat bé nacional durant la desamortització deMendizábal. Entre aquests dos teatres s'inicià una forta competència, amb enfrontaments que en alguna ocasió arribaren a les mans entre partidaris de l'un i de l'altre.
Hi va haver durant els primers cinquantaanys del segle algun altra sala de curta durada com el teatre de la Mercè que, per exemple, el 26 de febrer de 1837 s'anunciava així al "Diario de Barcelona": "Después de una elegante sinfonía, seejecutará la hermosa comedia en cinco actos titulada Los dos sobrinos, intermedio de baile, y dará fin la función un divertido sainete. A las siete y media".
També en aquest inici de segle companyies dejoves afeccionats, alguns dels quals després passarien al teatre professional, feien actuacions en pisos o en els anomenats "tallers". Així mateix era freqüent el teatre de "sala i alcova".
Elgènere més estès en els primers temps era el sainet -situacions i personatges esquematitzats i arquetípics que se solen resoldre a base d'algun acudit-. Destacaven quatre varietats de sainets: de la vidapicaresca, de triangle amorós, de tipus polític i de costums de la menestralia que més tard donarà pas a la comèdia de costums burgesa.
A la dècada dels 50 hi havia cinc locals estables: L'Odeon,...