El teatre català després del modernisme

4. El teatre català després del modernisme

4.1. El buit teatral del noucentisme i la reacció posterior
A la segona dècada del segle XX, la burgesia es desinteressà pel teatre en general i elnaturalista en particular. Passats uns anys l’alta comèdia va adquirir importància amb l’augment d’adeptes, gracies al nou tipus de trama, en el qual ens presentaven personatges que vivien lleugersconflictes de relacions en llocs més aviat refinats, on un dels seus màxims representants era Carles Soldevila. Paral·lelament a aquest moviment apareix el teatre crític, amb autors com Ramon Vinyes,J. Millàs-Raurell i Joan Oliver, que intentaren desmitificar la burgesia.

4.2. L’obra dramàtica de Josep de Sagarra
Sagarra no s’interessà fortament per la creació teatral fins al 1918, aquestadedicació fou la que li va comportar la màxima popularitat i guanys. produí una obra extensa, variada amb un model de llengua vital i expressiu provocant així una gran competència a la alta comèdia dela mateixa època.
L’eficàcia com a dramaturg l’assolí finalment amb el que ell va anomenar poemes dramàtics, drames ubicats en entorns rural, amb personatges d’arrel popular, escrits en vers i ambfinals feliços. Volia retratar l’entranya popular, alternant escenes dramàtiques i escenes costumistes, gràcies a la presencia de personatges populars.
Les obres de Sagarra presenten normalment pocatensió social y son relativament atemporals. Mes concretament ofereixen conflictes sentimentals amb tocs d’humor. Destaquem la obra anomenada L’hostal de la Glòria(1931), esta ambientat en un hostal deRipoll, l’any 1923, on te lloc el triangle amorós entre l’hostalera Glòria, la seva germana Roser i el marit de la glòria, Andreu.

7.2. Joan Oliver
ja havia triomfat com a dramaturg abans de laguerra civil amb dues obres
a) Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), una parodia bíblica en la què els personatges apareixen canviats respecte de la tradició cristiana. Aquest joc permet fer...