Modernisme català

Modernisme català
El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix delcansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent generalque sorgeix a tota Europa (vegeu modernisme), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat.
A la vegada que es produeixel modernisme a Catalunya, es produeix a gran part d'Europa i certs punts del continent americà. Els moviments paral•lels més significatius foren: Arts & Crafts al Regne Unit, Liberty a Itàlia,Jugendstil a Alemanya, Art Nouveau a Bèlgica (Victor Horta) i França (Hector Guimard), Sezesion (Otto Wagner) a Àustria...etc.
A la fi del segle XIX sorgeixen a Europa tendències arquitectòniques quetrenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del segle XX, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial,que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la població i hanoriginat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burgès.
El modernismerebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XIX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa i el moviment, que s'instrumentalitzarà ambels materials de construcció i les tècniques tradicionals pròpies catalanes (sobretot la volta catalana), en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes. Els arquitectes i els...