El teatre després del modernisme

El teatre després del Modernisme
1. El teatre entre el Modernisme i la Guerra Civil
1.1.El teatre poètic noucentista
Quan Josep Carner va escriure el pròleg a la seva traducció d’El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, hi va concretar la proposta d’un nou teatre noucentista de marcada tendència poètica davant la crisi dels models dramàtics modernistes ja esgotats.
El referentclassicitzant de la poesia noucentista va afavorir aquesta tendència vers el teatre poètic, estava recolzada pel rebuig dels joves noucentistes que van manifestar contra la formulació d’un art dramàtic que traslladés la realitat exterior a la literatura.
1.2.El període d’entreguerres.
Després de la Primera Guerra Mundial a Europa, es van produir un seguit de transformacions econòmiques,polítiques i culturals que van influir en un canvi de perspectiva literària.
Els models dramàtics anteriors van ser substituïts per altres referents que furguen en la interioritat humana, en les seves contradiccions més profundes. La influència que els nous models dramàtics van tenir en l’escena catalana va ser motl reduïda. Davant del poc èxit del teatre poètic noucentista i del risc de representarobres innovafores, els empresaris catalans van optar per portar a escena les dues manifestacions teatrals de l’època que eren més acollides pel públic: el teatre poètic de Josep Maria de Sagarra i la comèdia burgesa de Carles Soldevila.
El camí que havia escollit Sagarra amb Rondalla d’esparvers al 1918, obra que es pot qualificar de poema dramàtic, va arrossegar altres escriptors que el vanseguir més o mens fidelment, com ara Ventura Gassol, que el 1921 va escriure Lo cançó del vell Cabrés, basada en una cançó popular, i La dolorosa, inspirada en una llegenda jueva.
Carles Fages de Climent i Jaume Rosquelles, van prendre personatges i situacions del cançoner i del llegendari.
D’altra banda, Carles Soldevila, pretenia presentar a la burgesia catalana una certa perspectiva de lacultura europea d’entreguerres, tot i que aquest plantejament va quedar reduït a un ambient cosmopolita farcit d’una temàtica domèstica tractada d’una manera irònica i sense transcendentalisme.
2. Josep M. de Sagarra.
El teatre va ser el gènere que li va donar més popularitat i les seves obres que van tenir un enorme èxit durant la vida de l’autor, han estat i són encara motiu de reposicionsconstants.
Va conrear un teatre sense complicacions que agradés al públic de l’època i el divertís i emocionés.


2.1. Obra.
Va ser un autor que dominava tots els gèneres. El seu enorme domini de la poesia feia que el seu teatre tingués un ritme i una musicalitat única.
L’any 1918 Sagarra va estrenar la primera obra teatral, Rondalla d’esparvers, escrita en vers. En aquesta obra ja hi haelements que defineixen el model de poema dramàtic que Sagarra va implantar: el final feliç, la relació de triangle amorós, el penediment o el perdó com a solució final, etc.
Cal destacar obres com Marçal prior, La filla del Carmesí (1929), L’Hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina(1933) i La Rambla de les Floristes(1935).
Va fer també algun intent en el camp del teatre costumista,amb obres com ara El jardinet de l’amor (1921) i Un estudiant de Vic (1927), i esporàdicament també va conrear el teatre en prosa, però van ser intents que van fracassar davant d’un públic que estava acostumat al verb fàcil i a les situacions típiques de Sagarra.
El 1936, va esclatar la Guerra Civil, Sagarra va emprendre un viatge per l’estranger. A París, on va passar llargues temporades, vapoder entrar en contacte amb el món cultural europeu. Quan Sagarra tornà a Barcelona, al cap d’uns anys, volia deixar enrere el teatre de caire popular i iniciar nous camins teatrals.
L’any 1946 va escriure El prestigi dels morts, una obra dramàtica en prosa i d’inspiració existencialista. El canvi era evident. Amb aquesta mateixa orientació va escriure les seves dues obres més importants i...