Els Gal
Páginas: 8 (1841 palabras)
Publicado: 5 de mayo de 2013
INDEX
1. La transició espanyola……………………………………………………………………………. 1
2. Els GAL (Grups antiterroristes d’alliberació)……….…………………………………… 5
2.1. Què són els GAL?........................................................................................ 5
2.2. Antecedents …………………………………………………………………………………………. 5
2.3. Actuacions ……………………………………………………………………………………………. 6
2.4. Alguns dels seus atemptats…………………………………………………………………… 7
2.5. Conseqüències polítiques ……………………………………………………………………… 8
2.6. Alguns condemnats més importants de els GAL ........................................ 9
Bibliografía ……………………………………………………………………………………………………… 10
Webs consultades …………………………………………………………………………………………… 10
1. LA TRANSICIÓ ESPANYOLA
L'any 1975 mort Franco i comença un ràpid procés detransició política. En molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un nou règim democràtic però des de la legalitat franquista.
La Transició del franquisme a la democràcia es pot dividir en dues etapes: La primera etapa es va estendre de la mort de Franco fins la promulgació de la Constitució (1975-1978) i la segona s'estén fins la consolidació de l'alternançapolítica, amb l'accés al poder del Partido Socialista Obrero Español (1978-1982).
Després de la mort del dictador (1975), el panorama polític presentava tres alternatives:
• Els immobilistes, els quals defensaven la continuïtat del franquisme
• Els reformistes que apostaven per una reforma promoguda des de les mateixes institucions que culminés en una lenta i limitada democratització del règim.
•La majoria de l'oposició antifranquista s'inclinava per la ruptura amb la dictadura i la construcció d'un nou sistema polític liderat per les forces democràtiques.
Quan mor el dictador, Joan Carles I (22 de novembre del 1975) va ser proclamat rei, per les previsions de la Llei de successió, en un context polític de gran incertesa, començava un complex procés de transició que portaria de ladictadura a un sistema democràtic.
El monarca va disposar que Carlos Arias Navarro continués al capdavant del govern. Arias Navarro va incorporar al seu gabinet els reformistes Manuel Fraga Iribarne i José María de Areilza. D'aquest primer govern s'esperava l'acceleració de les reformes que portarien a la democratització progressiva del sistema polític espanyol. Però, quan Carlos Arias Navarro vapresentar el seu programa de govern a les Corts, es va fer evident que apostava per la continuació del franquisme i que el seu plantejament reformista era insuficient. A l'hora, el País Basc i Catalunya reclamaven els estatuts.
L'oposició es va agrupar en la Coordinació Democràtica que proposava la ruptura democràtica, és a dir, un procediment constituent que, a partir d'un govern provisional id'unes eleccions generals, posés les bases d'un nou sistema polític. Finalment, Joan Carles I va forçar la dimissió d'Arias Navarro (30 de juny del 1976) i va imposar com a successor a Adolfo Suárez, que va acceptar conduir les reformes del govern. Per fer-ho, calia anul•lar la resistència dels immobilistes en les institucions de l'Estat i atreure cap al seu projecte l'oposició democràtica.
Elnomenament d'Adolfo Suárez, va ser rebut amb decepció entre l'opinió democràtica. Tot i que el nou govern estava format per ministres aperturistes, molts pensaven que Suárez no era l'home adequat per liderar el procés cap a la democràcia. Però a partir del govern de Suárez es va produir el desmantellament legal del franquisme i es van establir les bases jurídiques de la transició cap a lademocràcia. La reforma política va ser possible després d'un procés complex, ple de negociacions amb els franquistes. La legalització de l'oposició va ser un dels primer passos per establir un sistema democràtic.
El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Tot i així la consolidació de la democràcia no va ser gens fàcil.
La crisi...
1. La transició espanyola……………………………………………………………………………. 1
2. Els GAL (Grups antiterroristes d’alliberació)……….…………………………………… 5
2.1. Què són els GAL?........................................................................................ 5
2.2. Antecedents …………………………………………………………………………………………. 5
2.3. Actuacions ……………………………………………………………………………………………. 6
2.4. Alguns dels seus atemptats…………………………………………………………………… 7
2.5. Conseqüències polítiques ……………………………………………………………………… 8
2.6. Alguns condemnats més importants de els GAL ........................................ 9
Bibliografía ……………………………………………………………………………………………………… 10
Webs consultades …………………………………………………………………………………………… 10
1. LA TRANSICIÓ ESPANYOLA
L'any 1975 mort Franco i comença un ràpid procés detransició política. En molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un nou règim democràtic però des de la legalitat franquista.
La Transició del franquisme a la democràcia es pot dividir en dues etapes: La primera etapa es va estendre de la mort de Franco fins la promulgació de la Constitució (1975-1978) i la segona s'estén fins la consolidació de l'alternançapolítica, amb l'accés al poder del Partido Socialista Obrero Español (1978-1982).
Després de la mort del dictador (1975), el panorama polític presentava tres alternatives:
• Els immobilistes, els quals defensaven la continuïtat del franquisme
• Els reformistes que apostaven per una reforma promoguda des de les mateixes institucions que culminés en una lenta i limitada democratització del règim.
•La majoria de l'oposició antifranquista s'inclinava per la ruptura amb la dictadura i la construcció d'un nou sistema polític liderat per les forces democràtiques.
Quan mor el dictador, Joan Carles I (22 de novembre del 1975) va ser proclamat rei, per les previsions de la Llei de successió, en un context polític de gran incertesa, començava un complex procés de transició que portaria de ladictadura a un sistema democràtic.
El monarca va disposar que Carlos Arias Navarro continués al capdavant del govern. Arias Navarro va incorporar al seu gabinet els reformistes Manuel Fraga Iribarne i José María de Areilza. D'aquest primer govern s'esperava l'acceleració de les reformes que portarien a la democratització progressiva del sistema polític espanyol. Però, quan Carlos Arias Navarro vapresentar el seu programa de govern a les Corts, es va fer evident que apostava per la continuació del franquisme i que el seu plantejament reformista era insuficient. A l'hora, el País Basc i Catalunya reclamaven els estatuts.
L'oposició es va agrupar en la Coordinació Democràtica que proposava la ruptura democràtica, és a dir, un procediment constituent que, a partir d'un govern provisional id'unes eleccions generals, posés les bases d'un nou sistema polític. Finalment, Joan Carles I va forçar la dimissió d'Arias Navarro (30 de juny del 1976) i va imposar com a successor a Adolfo Suárez, que va acceptar conduir les reformes del govern. Per fer-ho, calia anul•lar la resistència dels immobilistes en les institucions de l'Estat i atreure cap al seu projecte l'oposició democràtica.
Elnomenament d'Adolfo Suárez, va ser rebut amb decepció entre l'opinió democràtica. Tot i que el nou govern estava format per ministres aperturistes, molts pensaven que Suárez no era l'home adequat per liderar el procés cap a la democràcia. Però a partir del govern de Suárez es va produir el desmantellament legal del franquisme i es van establir les bases jurídiques de la transició cap a lademocràcia. La reforma política va ser possible després d'un procés complex, ple de negociacions amb els franquistes. La legalització de l'oposició va ser un dels primer passos per establir un sistema democràtic.
El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Tot i així la consolidació de la democràcia no va ser gens fàcil.
La crisi...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.