Els triangles interactius
Per fer una bon anàlisi deles pràctiques educatives escolars no n’hi ha prou amb estudiar el que succeeix dins de les aules, sinó que s’han de tenir en compte els quatre principals àmbits de configuració.
Segons laperspectiva de la concepció constructivista de l’ensenyament cal buscar quins procediments seguir per a que els alumnes tinguin facilitat en el procés de construcció del significat i d’atribució del sentit.Per tant, la significativitat de l’aprenentatge escolar depèn en últim moment de la interacció entre alumnes - contingut d’aprenentatge - professors ( triangles interactiu) i del que cada part aporti ala situació.
El triangle interactiu adopta diferents formes segons l’àmbit. A continuació tenim els diferents àmbits i els seus triangles interactius corresponents.
1. Àmbit del’organització social, política, econòmica i cultural. Està format per, coneixements històricament construïts i culturalment organitzats – ciutadans – institucions encarregades de conservar, transmetre i generar nousconeixements. En cas d’anàlisis s’hauria de dirigir a: investigar el tipus d’institucions i estudiar el tipus de coneixements seleccionats. És l’àmbit més allunyat de les aules i encara que no hosembli afecten a les accions de professor i alumnes.
2. Àmbit del sistema educatiu formal. Format per, selecció i organització del coneixements: el currículum oficial com a projecte cultural –alumne ideal – organització, estructura, marc jurídic i funcionament del sistema educatiu. L’anàlisi ha d’incidir en les característiques dels tres elements i la interacció entre ells. El professorat bé,molts cops, determinat per aquest àmbit, per tant el grau de consciència sobre la seva influència és més elevat.
3. Àmbit de centres educatius. Projectes institucional: projecte educatiu i...
Regístrate para leer el documento completo.