els vikings

http://petitaxarxa.cat/saps_que/interior.php?id=475850
Els navegants del nord
Els víkings. El seu nom significa 'homes del nord' o 'homes de mar' i van ser molt importants entre finals del segle VIII i el segle XII.


(Imatge: els víkings van arribar a totes les zones marcades amb colors al mapa)


Els víkings tenen els seus orígens en el nord d’Europa, a països com Noruega, Suècia,Dinamarca o Islàndia, i allà fa molt més fred que no pas a prop del Mediterrani.
Aquests països són molt muntanyosos i estan plens de llacs i boscos, cosa que fa que no hi hagi molts terrenys per als conreus. Com que la població anava creixent i d’alguna cosa havien de viure, els víkings van agafar els seus vaixells i van anar a buscar noves terres. Així va ser com van estendre la seva influència ala resta d’Europa. Fins i tot van arribar a Espanya!
 
(Imatge: Museu de vaixells víkings de Roskilde)


Les incursions
Els víkings van ser coneguts a tota Europa per les seves incursions; navegaven fins a altres territoris i els conquerien. Durant anys van sotmetre, per exemple, Anglaterra, o la regió de Normandia a França. A la península Ibèrica, poblacions com Gijón, Cádiz o Sevillatambé van patir els atacs del víkings.
L’estiu solia ser el temps en què els homes marxaven a comerciar i a fer al guerra amb altres pobles. Anaven armats amb espases, destrals i llances i es protegien amb escuts i amb cascos de cuir o ferro. Però sabeu què els va permetre conquerir tants territoris? Els seus vaixells!


Els 'drakars'
Els vaixells tipus 'drakar', que vol dir drac en nòrdic is'utilitzaven amb finalitats militars, van permetre la ràpida expansió dels víkings. Aquests vaixells eren llargs, estrets, lleugers i de fàcil navegació.
Els 'drakars' tenien rems en gairebé tota la seva longitud i una característica vela rectangular. Aquestes embarcacions permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a gran velocitat.


(Imatge: 'drakar' dibuixat en el tapís deBayeux, França)


L'alimentació


Els víkings passaven tant de temps navegant que eren molt bons pescadors; amb xarxa o amb llances, pescaven als rius i llacs, però també al mar, d’on treien bacallà, foques, morses i balenes. Pescaven per a alimentar-se dia a dia i també per al llarg i dur hivern. Com que la nevera no s’havia inventat encara, conservaven el peix salat, fumat, o el ficaven a laneu. Tres eren les seves begudes principals, per no dir úniques: la llet (fresca o agra), la cervesa i l’aigua amb mel.
Amb un clima fred i poc terreny, pocs eren els aliments que obtenien de la terra. Conreaven cereals, amb els quals feien farina, i productes com cebes, alls, carbasses o pèsols. Del bosc, menjaven bolets, baies i arrels.
La seva alimentació també es basava en la carn. Tenienvaques, cabres i ovelles, que els proporcionaven llet, formatge, mantega, quallada, i carn. Caçaven porcs senglars, cérvols i óssos.
I, és clar, com que els víkings, per regla general, vivien en aldees on no hi havia tendes, quan els faltava alguna cosa no la podien comprar. La majoria de les coses que necessitaven, com la roba, els mobles o els estris de la llar, les feien ells mateixos. Els bols,les tasses i els plats eren de fusta, no de fang. I sabem que tenien culleres i ganivets, però que no empraven forquilles.
 


Les cases i la família


Els víkings vivien en granges, al camp. Eren molt llargues i rectangulars. Tenien una sola habitació, però molt gran, dins la qual menjaven, dormien i feien tota la seva vida. Estaven fetes de fusta o de branques recobertes amb fang.Enganxats a la casa, hi solia haver un estable, un magatzem i un taller. Si la família tenia diners, la llar podia incloure una cerveseria i un lavabo.
I per què eren tan grans les cases? La raó és que ells no entenien la família com ho fem nosaltres. Així, a la granja, vivien avis, pares, fills, oncles, cosins i també germans de sang. Qui eren aquests? Doncs era gent que adoptaven. Els víkings...