epistomologia

EPISTEMOLOGIA
TEMA 3. EL CONEIXEMENT I LA VERITAT
1. EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT
El problema de Segismundo: “Tota la vida és somni i els somnis, somnis
són”.
El problema de Descartes: Com puc saber que “la realitat” no és un
somni”? Com sabem que un dia no ens despertarem del somni que ara
anomenem “realitat”?
Vivim en un somni?
Si no vivim en un somni, cal doncs demostrarl’existència real del món
que ens envolta.
Però, aquesta demostració és possible?
Aquest és el problema que intenta esbrinar el tema d’aquesta unitat t: la
teoria del coneixement.
La teoria del coneixement és una part d’una branca de la filosofia que
s’anomena epistemologia.
La epistemologia tracta dos temes diferents però relacionats: d’una banda
la teoria del coneixement, d’altra de lafilosofia de la ciència.
Nosaltres estudiarem la teoria del coneixement.
Amb aquest tema ens endinsem directament en el cor de la filosofia, ja
que des del segle XVII, segle en que s’inicia la filosofia moderna,
l’epistemologia es converteix en la branca més important de la filosofia.
Autors que estudiareu l’any vinent com Descartes o Hume van fer del tema
del coneixement el nucli central deles seves investigacions filosòfiques.
Però de què tracta la teoria del coneixement?
La Teoria del Coneixement, té com a objecte d’estudi el coneixement
humà i analitza les següents qüestions:
 Què significa conèixer?
 Quins són els elements que intervenen en el coneixement?
 Quin és l’origen del coneixement?
 Quins són els seus límits, si és que n’hi ha?
 Coneixem nomésaparences o l’ésser humà és capaç de conèixer
la realitat tal com és?
 Pot l’ésser humà assolir la veritat?
 Quan podem dir que estem davant d’un coneixement vertader? 3
 Què és la veritat?
 En definitiva, és possible el coneixement de la realitat?
A totes aquestes qüestions intentarem respondre al llarg d’aquesta unitat.
2. CONÈIXER, SABER, PENSAR
El que cal primer és aclarir elsignificat de la paraula “coneixement”.
La paraula coneixement és una paraula ambigua.
A vegades la fem servir per referir-nos a l’acció o activitat de conèixer i
d’altres vegades per referir-nos al saber.
2.1. Conèixer i saber no signifiquen el mateix.
Per exemple l’oració “Sé moltes coses d’en Joan, però no el conec” és
una oració amb sentit. No és contradictòria, ni incoherent.
Aquestaoració mostra que no és el mateix conèixer que saber, ja que
podem saber moltes coses d’en Joan sense conèixer-lo.
I a l’inrevés passa el mateix: puc conèixer en Joan i en canvi no saber
res d’ell.
Per tant, sembla que no és el mateix conèixer que saber.
La majoria de les llengües distingeixen els dos conceptes, així:
Alemany: Erkenntnis (erkennen) ... activitat de conèixer /Wissen...Saber.
Francés: Connaissance (connaître)...activitat de conèixer / Savoir ....
Saber.
En canvi, l’anglès fa servir una única paraula: Knowledge per fer
referència a tots dos sentits, tant al conèixer com al saber.
Donat que els primers filòsofs que van tractar el tema del coneixement en
profunditat, J. Locke i D. Hume, eren anglesos i escrivien en llengua
anglesa i per tant, feienservir el terme Knowledge (to know) per fer
referència tant al conèixer com al saber, van sembrar en aquesta
disciplina filosòfica una gran confusió. 4
Però una cosa és el coneixement en tant que l’activitat de conèixer i una
altra el coneixement en el sentit de saber.
 Quan parlem del CONEIXEMENT COM ACCIÓ O ACTIVITAT DE
CONÈIXER fem referència al coneixement directe de coses, alconeixement que ens proporcionen les dades dels sentits.
 SABER, en canvi, significa un conjunt de creences i conviccions
que considerem vertaderes, és a dir oposades a l’error.
Quan parlem de coneixement:
 Si ens referim a l’acció de “conèixer”, llavors coneixement vol dir
experiència directa de coses o fets. La forma típica de conèixer és
la percepció sensible.
Percepció: s’entén...