Escacs de mort

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 2 (450 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 9 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
La novel•la històrica és sempre la pràctica d’un delicat equilibri. El que s’estableix, exactament, entre els dos termes del concepte: la literatura i la història. Una equació delicada de resoldre,la solució òptima de la qual, segons els cànons, exigeix que la història aporte un marc coherent i les claus per fer intel•ligible el relat, però que en cap cas aspire a prevaldre sobre la narració quese’ns explica. No pensa així Eduard Mira.
“Escacs de mort” tria, a l’hora d’escollir protagonista, una de les famílies, amb els Martorell i els Borja, més emblemàtiques de la història delsvalencians: els March. Llinatges, tots ells, que no sols formen part del panteó de les nostres més il•lustres nissagues sinó que, com és bo d’entendre, han alimentat també una part gens menyspreable delpatrimoni literari valencià més recent. La tria és comprensible: a l’atractiu d’aquestes famílies, s’uneix una època, el segle XV, d’esplendor del Regne de València, un moment d’expansió enllà de la mar,d’intrigues i escaramusses amb Castella i també de pugnes internes. Un brou de cultiu impagable per a ambientar un argument que resulte atractiu.
Eduard Mira centra l’atenció en Felip March, fill bastarddel poeta Ausiàs i d’una dona sarracena. Una posició que li permetrà, alhora, relacionar-se amb els estaments superiors i també amb la classe baixa: una atalaia perfecta per a descriure’ns, enplenitud, aquella època. I així ho fa l’autor, que no escatima cap detall, ni de les ciutats que trepitja el protagonista, ni de les pràctiques, els rituals o les cerimònies de què és testimoni, ni de lesprincipals activitats econòmiques o militars (si és que totes dues no són una mateixa cosa) d’aquella època. Podríem dir, doncs, que “Escacs de mort” és una immersió plena en uns llocs i un moment quepertanyen al passat, però que estan descrits amb tanta abundància de detalls (alguns d’ells certament minúsculs) que diries que encara és possible documentar-s’hi de primera mà. És cert que també...
tracking img