Escuelas Hel·Lenisticas

QÜESTIONARI 4

15. Indica a quin autor i escola correspon cadascuna de les següents afirmacions.
a) L’actitud del savi és la recerca de la impertorbabilitat (apátheia).
Estoïcisme, escola fundada per Zenó de Cítion (Xipre) l’any 306 a.C. i anomenada “Stoa” (pòrtic). Es distingueixen tres períodes: Antic (del 300 al 130 a.C. aprox.) Representants: Zenó, Cleantes i Crisip. Aquest últim la vaconvertir en l’escola filosòfica més influent d’Atenes. Mig (130 a.C. al 50 d.C.) Representants: Paneci i Posidoni. Nou (del 50 al segle tercer d.C.) Representants: Sèneca i l’emperador Marc Aureli. A part de ser un conjunt de doctrines filosòfiques, representa una forma de vida (Ètica) i una concepció del món (Física) i els interessava la lògica (formal i la teoria del coneixement).
Físicaestoica. Consideren el món un continuo dinàmic, real i envoltat del buit. Estableixen una llei de necessitat universal o logos i la tensió com la propietat que cohesiona la matèria. El foc és el principi del cosmos (seguint a Heràclit).
Respecte a l’ètica l’home també es troba sota aquesta llei còsmica, el seu destí està predeterminat i s’ha de resignar. És un determinisme optimista ja que lafinalitat d’aquesta raó universal és la perfecció. Per això defensen que és millor deixar-se emportar, romandre sotmès i conformat amb la naturalesa, amb un mateix, amb la raó individual que participa de la Raó universal. Defensaven la indiferència, la insensibilitat davant els plaers i els dolors, la impertorbabilitat de l’ànima en una vida tranquil·la. La felicitat es viure segons la raó adaptant lesnecessitats individuals a la naturalesa a través del principi racional del qual participa tot el cosmos.
Antístenes d’Atenes fou el fundador de l'escola cínica i Diògenes de Sínope el representant més conegut. S’ha arribat a considerar una escola socràtica menor i feien ús de la ironia. Més que una doctrina filosòfica era una forma de vida que es caracteritzava per la indiferència davant elsconvencionalismes, les coses materials,.. Per aconseguir la felicitat s’ha de viure d’acord amb la Naturalesa, rebutjant el món civilitzat, les necessitats materials amb una vida extremadament austera. Certs aspectes de la moral del cinisme van influir en el estoïcisme, per exemple l’aspiració a la impertorbabilitat, suprimint les passions, els sentiments, emocions i afeccions seguint una vidatranquil·la d’acord amb la raó. Els estoics també recullen de la tradició cínica la divisió de la humanitat en savis i ignorants. El savi viu lliure de passions i sentiments mentre que els ignorants són esclaus dels plaers i les coses materials.

b) La felicitat s’identifica amb els “plaers intel·lectuals”.
Epicur de Samos (341-270 d.C.) va fundar una escola filosòfica a Atenes anomenada el“Jardí” (cercle d’amics en el que participaven també dones). La seva física segueix la línia materialista de l’atomisme de Demòcrit (del qual va ser deixeble) i que inspirarà també la seva teoria del coneixement. Intenta que la realitat alliberi a l’home de la por als deus, al destí i la mort. Respecte a les pors humanes va dir que els deus són tan perfectes que no intervenen en la nostra vida i no ens hande preocupar. Mentre es viu no es té sensació de mort i quan s’està mort no es té cap sensació per tant tampoc l’hem de témer.
L’ètica busca mitjans per arribar a la felicitat, una vida tranquil·la, autosuficient (autarquia), on la solució és reduir les nostres necessitats. Per aquests motius també recomana no ocupar-se de la política que només porta preocupacions. El savi ha d’ocupar-se de totallò que comporti la felicitat, com per exemple l’amistat, el plaer individual. Ha de mantenir una salut física i l’exercici de la ment mitjançant la filosofia (plaers intel·lectuals). No es tracta d’arribar a un estat sense cap afecte, sinó una situació del seu domini. Es pot reduir la felicitat al plaer reposat, (tot el plaer és un bé, però no tots els plaers són desitjables) a un estat...