Espais diferenciats a l'interior dels edificis religiosos cristians i musulmans a l'Alta Edat Mitjana

ESPAIS DIFERENCIATS A L'INTERIOR DELS EDIFICIS RELIGIOSOS CRISTIANS I MUSULMANS A L'ALTA EDAT MITJANA.

L'Alta Edat mitjana és l'època de l'expansió de les religions al món occidental. És per això que durant els segles que durarà, assistirem a la creació i desenvolupament dels espais de culte de cadascuna d'elles. Tant el Cristianisme com l'Islam, s'han comportat des del seu inici com aimperis amb voluntat expansiva, i han anat conquerint territoris tot disputant-se corones i fidels.
En un context d'expansió i adhesió de nous seguidors, trobem una evolució dels espais de culte d'ambdues religions. Només al principi trobem un curiós paral·lelisme en el fet que tant l'Islam com el Cristianisme comencen a difondre's i practicar-se en un domicili. En el cas dels cristians la raó és ques'havien d'amagar i de la distribució de les cases on se celebrava la primera litúrgia sorgirà la configuració de les primeres domus ecclesiae, en l'altre cas, però, serà per una qüestió més devocional, ja que les primeres litúrgies se celebraven a la casa del propi Mahoma.
A continuació, farem un breu recorregut per l'evolució dels diferents espais de l'interior dels temples cristians imusulmans; les esglésies i les mesquites. Passant pels diferents territoris i corrents que definien cada espai de fe.

En època paleocristiana apareixen les primeres domus ecclesiae que seran l'origen del que avui coneixem com esglésies. Aquestes es van mantenir durant uns segles i tenien una estructura tipus formada per elements bàsics. En primer lloc el vestibulum, era el lloc on es posaven elscatecúmens i els penitents que, en no estar batejats, no tenien dret a accedir dins el recinte on es duia a terme la litúrgia. Des d'allà podien sentir la missa però no la podien veure. En canvi, els fidels tenien un espai reservat dins la sala on es duia a terme la oració, el presbiteri, situat a la zona de la capçalera.
Aquests espais els trobarem fins al segle IV, moment en que l'imperi romàcau en mans dels Ostrogots i esdevé un imperi cristià. És en aquest segle que trobarem per fi formada l'església prototípica. Aquestes eren de planta basilical i tenien els següents elements comuns: una nau central flanquejada per dues laterals i un absis. Aquests espais els trobem a la gran majoria de les esglésies d'època ostrogoda, però en alguns casos s'hi afegeixen altres sales i elements. Ésimportant tenir compte que en el cas de les esglésies, es produirà una evolució constant pel que fa als espais sempre segons les necessitats litúrgiques de cada comunitat de cristians. És el cas de l'aparició en alguns temples de la pastophoriae, formada per la próthesis i el diakonikon. Aquestes eren dues sales, habitualment situades una a cada costat de l'absis que tenien la funció, segonsalguns historiadors, de preparar l'eucaristia i rebre les ofrenes o guardar arxius. Tot i això no eren espais oficialitzats i la seva funció, en tant que no estava ben definida, es podia intercanviar.
A partir del segle VI comencem a trobar nous espais que indiquen un canvi en la litúrgia. Així doncs, alguns espais desapareixeran, altres es modificaran i en sorgiran de nous. És el cas delmatroneum, espai reservat a les dones, o la tribuna regia, lloc on es col·locava la família reial, que apareixeran en aquest moment o del diakonikon que es convertirà en la sagristia. Un dels edificis d'aquesta època que millor il·lustren la planta tipus és Sant Apol·linar el Nou a Ravenna, aquest té tres naus, dues laterals i una central que desemboca a l'absis el qual està flanquejat per dues sales, lapróthesis i el diakonikon.
Això és el que es feia en el regne dels ostrogots, però al mateix temps els visigots estaven ocupant la península Ibèrica, i allà hi havia una altra manera de construir els edificis religiosos.
Només conservem tres edificis de l'època, i no és fàcil establir un patró per a relacionar-ne l'arquitectura. Es tracta de San Juan de Baños, San Pedro de la Nave i...