La mort a l'alta edat mitjana

La mort a l’Alta Edat Mitjana

Testament d’Ermessenda

[pic]

1144,gener, 22. [Terrassa?]
Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara, doc. 125
En nom de Déu. Jo Ermessenda faig el meu testament i donació dels meus honors als meus fills. Primer deixo i dono al meu fill Guillem de Terrassa aquell honor que el meu marit Berenguer Sal·la em va donar pel meu esponsalici en el dia de lesnúpcies, i les compres que he fet a Terrassa, a diversos llocs. Deixo i dono al meu fill Berenguer dos masos a Terrassa, un que el té Pere Vives, i l’altre que el té Pecuvi. Deixo i dono al meu fill Pere aquell mas meu que en diuen Perera, en el qual habita Arnau Riquer, amb les seves pertinences i tinences que allà té per mi el citat Arnau Riquer, amb el pacte que si morís el dit fillmeu Peresense fills legítims, després de la seva mort quedi el dit mas pelmeu fill Arbert; pel citat mas de la Perera doni el meu fill Pere cada any un anyell al comte. Deixo i dono al citat fill meu Asbert aquell mas meu que té Pere Ramon d’Agell per mi, amb les seves pertinences i la vinya de Romaneda i dos trossos de terra, que el dit Albert fillmeu va recuperar de Maria Guillem. Prego i mano als meusfills, és a dir a Pere i Asbertque si ambdós morissin sense fills legítims,els citats masos i alous, que els hi deixo, després de la seva mort els deixin i doninals santsque millor els hi sembliper remei de les nostres ànimes i de tots els fidels difunts.Els qui aquest testament o escriptura incomplissin, el que infringeixin sigui compensat en el doble, i encara que es compleixi fermament persempre. Fet el dia 11 de les calendes de febrer de l’any 7, regnant el rei Lluís el Jove.
Signa Ermessenda, que això he fet escriure, he signat i he pregat que signessin els testimonis següents: Signa Pelet, Signa Pere, Signa Berenguer, Signa Pere de Buziges, Signa Ramon sots-diaca, Signa Pere d’Hospital.
Pons, prevere, que això vaig escriure el dia i l’any citat.
Introducció
El text és un documentde tipus privat, un testament nuncupatiu (o obert) de la senyora Ermessenda, esposa de Berenguer Sal·la. Segons Udina, A.: “El testament és l’acte pel qual es disposa, per causa de mort, de béns i drets amb caràcter revocable i sense instituir-ne hereu formalment”[1].
L’estudi del text proposat pretén ser un senzill apropament al sentiment i a la manera de viure la mort a l’Alta Edat Mitjana.Les hipòtesis de treball que es podrien plantejar serien molt diverses: per exemple, la de comprovar com, a l’època esmentada, les dones duien sobre les seves espatlles tot el pes de la vida (parir, criar, nodrir..) però també de la mort i de tot allò que les envoltava. “La presència de les dones en la rompuda, repoblació, colonització i civilització és constant al llarg dels seglesmedievals.[...]. Partint d’aquesta base farem entrar en la història a dones de diverses classes socials, que ens apareixen en els documents dels Comtats Catalans d’època pre-romànica i romànica -prefeudal i feudal-, temps en què les dones van deixar un rastre actiu en la documentació. Hi ha mans femenines que artiguen, que planten, que funden, que pacifiquen, que governen, que jutgen... i que, a més, acaronenels fills, eduquen, guareixen, pasten, cuinen, filen i broden”[2]. Malgrat les dones es feien càrrec de diverses i molt diferents disposicions i actes pre i post mortem, tan pròpia com aliena, als documents testamentals hi veiem el fort pes específic del gènere femení pel que fa a la mort i l’afany d’ordenació i esclariment de la vida passada, present i futura, si s’escau. És el cas d’Ermessenda.També es podria treballar sobre el sistema d’herències, el paper de l’Església, l’actitud davant la mort, el reflex de l’estructura social...Evidentment, tots aquests temes són de gran abast. Donada la impossibilitat d’entrar en una matèria més amplia, ens centrarem en els testaments, i més específicament en el d’Ermessenda, tot intentant doncs focalitzar l’anàlisi en el model de repartiment...